Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
Els conodonts
Morfologia i organització dels conodonts A Paraconodont del Cambrià Westergaardodinida tricuspidata , × 20 A’ conodont simple del Triàsic Comudina minor , × 330 A " conodont de plataforma del Ladinià, en visió lateral i superior Carinella ciernensis , × 80 A’ " conodont compost triàsic, en visió lateral Neohindeodella dropla , × 60 B Conodontòfor, amb els diferents elements en Lewistonella agnewi , del Carbonífer inferior × 13 C Impressió del considerat primer organisme conodontat, Clydagnathus cavusformis × 4, del Carbonífer inferior d’Escòcia C’ zona del «cap» en la contraimpressió,…
Liró comú o rata cellarda
La rata cellarda Eliomys quercinus presenta un pinzell de pèls llargs a la cua i una màscara negra molt conspícua a la cara, que li són característics La coloració del pèl en els animals joves és de tons grisos, mentre que amb l’edat van apareixent tonalitats marrons, que es van tornant vermelloses en els animals més vells Les poblacions mediterrànies tendeixen a presentar un anell negre subterminal a la part inferior de la cua, mentre que les centreeuropees tendeixen a ser uniformement clares Les mesures corporals són les següents 118,5-136 mm de cap i cos, 98,5-113 mm de cua, 26,5-28,5 mm…
Pruit
Pruit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (949 m alt.) del municipi de Rupit i Pruit (Osona), centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan
iris en altiplà
Oftalmologia
Anomalia anatòmica que consisteix en la inserció anterior de l’arrel de l’iris en el cos ciliar, la qual cosa fa que l’iris presenti una perifèria més gruixuda i angulosa i un aspecte pla en la porció central.
Pot donar lloc a l’aparició de la síndrome de l'iris en altiplà
metrosexual
Sociologia
Dit de l’home especialment preocupat pel seu cos i per la seva imatge física i que no dubta a invertir molts diners en elements que tradicionalment s’han associat exclusivament a la dona, com ara cosmètics o roba de moda.
Igualment, utilitza tot allò que pugui repercutir positivament en la projecció d’una determinada imatge El concepte fou utilitzat per primera vegada pel periodista britànic Mark Simpson en un article al diari The Independent el 1994 El prefix “metro” vol indicar que es tracta d’un home eminentment urbà, ja que és en aquest àmbit on disposa més fàcilment de les millors botigues de moda, centres d’estètica i perruqueria o gimnasos Tot i que sovint se l’associa amb la cultura gai, l’home metrosexual pot ésser oficialment homosexual, heterosexual o bisexual i se'l relaciona amb una personalitat…
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons
pàmpol pudent
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels estromatèids, de 30 cm, que té el cos comprimit lateralment i és de perfil ovalat, amb les parts superiors de color castany purpuri, amb taques blaves, i les inferiors argentades.
S'alimenta de meduses i celenterats planctònics Habita a l’Atlàntic i la Mediterrània
peu d’ànec
Peu d’ànec
German Center for Marine Biodiversity Research, Senckenberg am Meer. Silke Laakmann (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous, de la classe dels asteroïdeus, de 15 cm de diàmetre, amb els braços curts i amples i el cos discoidal, molt aplatat i fi, amb la cara superior de color vermell llampant i la inferior groguenca.
Habita als fons fangosos, a força profunditat
moviment directe
Astronomia
Moviment orbital d’un cos al voltant del Sol, o d’un satèl·lit al voltant del corresponent planeta, que, vist des del pol boreal de l’eclíptica, s’esdevé en el sentit contrari al d’avanç de les busques del rellotge.
Tots els planetes tenen moviment directe al voltant del Sol
motoneurona superior
Biologia
Neurona de l’escorça cerebral que condueix els estímuls des de l’àrea motora cortical fins als nuclis motors dels nervis cranials o la substància grisa de la medul·la espinal (on pot fer sinapsi amb el cos de la segona motoneurona).