Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Pere Arco Pinilla
Atletisme
Atleta especialista en curses de cros i de fons.
S’inicià al Club Esportiu Farners Fou campió d’Espanya juvenil dels 1500 m 1981 i campió de Catalunya juvenil 1981 i jú-nior 1982, 1983 tant de cros com de pista En categoria sènior, guanyà la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya 1986 En cros, guanyà el Campionat de Catalunya 1990, 1992, i el subcampionat d’Es-panya 1992 Participà en cinc Campionatsdel Món sènior 1985, 1992, 1993, 1994, 1996, en els quals aconseguí dos cops acabar entre els 20 primers Es retirà el 1999
Joan Agut Munné
Natació
Nedador.
Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça 1956 i establí el rècord català en la mateixa prova 1957 Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic
Esteve Amat Ortega
Natació
Tècnic de natació sincronitzada.
Fou un dels introductors a Catalunya d’aquesta especialitat aleshores anomenada ballet aquàtic tot endegant un equip en el Club Natació Barcelona El 1958 aconseguí els primers Campionats de Catalunya duo i per equips i d’Espanya solo, duo i per equips El 1960, quan l’especialitat prengué embranzida, presidí la primera Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Natació i es donà a conèixer internacionalment En els Jocs Olímpics de Roma d’aquest mateix any fou nomenat membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Federació Internacional, càrrec que ocupà…
Estefania Ariza Carcelén
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica.
Individualment aconseguí un Campionat de Catalunya 1990, dos subcampionats 1989, 1992, un Campionat de Barcelona 1992 i fou en diverses ocasions finalista del Campionat d’Espanya de gimnàstica rítmica En la modalitat per equips guanyà el Campionat d’Espanya 1989, de Catalunya 1989, 1990 i de Barcelona 1989, 1990 Formà part de la selecció catalana entre el 1987 i el 1992, i fou seleccionada per a l’equip júnior de la federació espanyola Es retirà el 1992 i es dedicà a l’entrenament i a l’arbitratge de gimnàstica rítmica
Enrique Aguinaga Ayala
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Fou un dels principals corredors de 400 m de finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta Formà part del Club Natació Montjuïc, el Club Atletisme Sta-dium i el Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat de Catalunya 1959, 1962, 1964 L’any 1959 superà el rècord català dels 400 m amb 49,20 s i el 1958 el dels 300 m amb 35,20 s En 4 × 100 m fou campió de Catalunya 1959 i subcampió 1958 En l’especialitat de 200 m fou subcampió 1958, 1959 i tercer 1964
Clara Anyó Prat

Clara Anyó Prat
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Tiradora especialitzada en espasa.
Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc
Arcadi Alibés Riera

Arcadi Alibés Riera
Arx. Ateneu Barcelonès
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialista en ciclisme i atletisme, en els seus inicis professionals treballà a El Noticiero Universal 1978-79 i Sport 1979-81 Posteriorment treballà a Tot Barça , Don Balón , Gespa i Catalunya Ràdio S’incorporà a Televisió de Catalunya el 1984, on ha presentat programes i telenotícies És corredor de curses de fons i ha participat en més de 100 maratons, experiència que ha traslladat en el llibre Córrer per ser feliç 2010 També és autor de Les Petjades dels Herois 2012, 100 motius per córrer 2014 i La volta al món en 80 maratons 2017
Agrupació Excursionista Pedraforca
Excursionisme
Entitat excursionista del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Fundada l’agost del 1924, en un primer moment fou anomenada Catalunya Endins, però en ser legalitzada canvià la denominació per la d’AE Pedraforca El primer president fou Ricard Espinosa de los Montero Tenia seccions de muntanya, esquí i espeleologia, i estava adherida a la Federació Espanyola de Muntanyisme, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a les federacions catalanes d’esquí, espeleologia i curses d’orientació L’any 2019 es fusionà amb el Club Excursionista Pirenaic i el Club Excursionista Cima per crear el Club Excursionista Pica d’Estats
MAT
Sigla de Molt Alta Tensió, que a Catalunya designa, popularment, la línia elèctrica per a l’intercanvi elèctric entre l’estat espanyol i el francès.
Fou promoguda a partir de la directiva de la Unió Europea sobre electricitat 1996, que posava fi als grans monopolis estatals de subministrament elèctric, i de l’acord del Consell Europeu del 2002, pel qual el grau d’interconnexió de les xarxes elèctriques dels estats membres havia d’arribar a almenys el 10% de la capacitat de producció total d’electricitat de cadascun, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat i un abastament suficient, atès l’augment constant de la demanda Construïda per Inelfe, societat formada per l’espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, el 2 de febrer de 2015 s’…
Tribunal de Contrafaccions
Història
Instància judicial suprema vigent entre el 1706 i el 1714 que dirimia els litigis entre les autoritats del Principat de Catalunya i els representants reials.
Reclamat per les institucions catalanes des del segle XVI, les seves funcions foren exercides de fet per l’ audiència reial , creada per Ferran II el 1493 El Tribunal de Contrafaccions té l'origen en les Corts de 1701-1702 convocades per Felip V d’Espanya i ratificades en les de 1705-1706, convocades per Carles VI Tot i les dificultats sorgides arran de la guerra de Successió , funcionà fins a l’abolició de les institucions catalanes, però la major part de la documentació fou destruïda després de la derrota del 1714, molt probablement per les autoritats borbòniques El Tribunal era format…