Resultats de la cerca
Es mostren 11312 resultats
Pere Gras i Ballvé
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i historiador.
Vida i obra Fou notari 1859 i alcalde 1871 de Falset, amb el suport dels republicans A Reus estrenà la comèdia Lo mismo es ella que todas el 1842 i publicà el drama històric Isabel Besora, la pastoreta, o ja sia, La pesta de Reus de 1592 1857, representat el 1860, versió de la llegenda de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia que parteix de la documentació històrica i defuig els elements sobrenaturals, i que compta amb el precedent, entre altres models, de balls parlats sobre el mateix tema i de La Verge de les Mercès 1856, de Manuel ↑ Angelon Se’n recolliren un fragment i tres poemes…
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat…
Jeroni de Moragas i Gallissà
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i traductor.
Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica 1940, presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal 1933, Evolució sexual de l’infant 1935, Els fills, sexe i educació 1966 i Els inadaptats 1970, entre d’altres La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil Collaborà amb ressenyes, …
Josep Baborés i Homs
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i sacerdot.
Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes A la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú hom conserva la Llibreta d’alguns versos fets per Josep Bavorés i Oms, rector de Gualba , que recull poemes en general de tipus satíric que segueixen els models barrocs catalans També deixà manuscrites obres en vers, com ara La Guerra del Francès a Gualba Història de la guerra de 1808 a 1814 Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit sense data…
,
Robert Craft
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà…
,
Norbert Font Sagué

Norbert Font Sagué (al davant)
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…
síndrome de Down

Cariotip d’una dona amb síndrome de Down
© fototeca.cat
Patologia humana
Aberració cromosòmica consistent en la trisomia del cromosoma 21 i les seves manifestacions en les persones afectades.
Els afectats per la síndrome de Down presenten un aspecte general i, sobretot, uns trets facials, característics cara rodona i plana, cap braquicèfal i ulls oblics i amb epicant Entre les anomalies físiques a les quals sol anar associada hi ha malformacions dels aparells cardiocirculatori, digestiu, renal i genital la discapacitat mental, que pot variar de moderada a profunda, sempre es manifesta No existeix cap tractament etiològic eficaç hi ha casos, però, en què hom pot corregir quirúrgicament algunes de les malformacions congènites L’educació especialitzada en centres adequats dona sovint…
Jaume Reventós i Puigjaner
Medicina
Metge.
Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’Investigació…
Bibliografia general referent al romànic a Andorra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del Adopcionismo en la integración de la Iglesia visigoda , discurs llegit a l’acte públic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 18 de desembre de 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institució Patxot, Diputació Provincial de Barcelona, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , Edicions 62, Barcelona 1972 Abril i López, Josep M Lipsanoteca d’Andorra , dins Catalunya Romànica , vol XXIII Museu Episcopal de Vic-Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Enciclopèdia…
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,