Resultats de la cerca
Es mostren 7780 resultats
Olost

Olost (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació Es troba al sector de llevant del Lluçanès Limita al N amb els municipis de Sant Martí d’Albars i Perafita, i l’osonenc de Sant Boi de Lluçanès i l’enclavament del Cel de Croells Perafita, a l’E amb Sobremunt, al SE amb Sant Bartomeu del Grau Osona, al S amb Oristà i a l’W amb el terme de Prats de Luçanès El municipi és força accidentat, i hom troba sectors menys abruptes només a les terres pròximes al poble d’Olost, poc abans de l’aiguabarreig de la Riera Gavarresa i la riera de Lluçanès, que travessen de N a S el terme i donen una característica configuració de valls…
Navarcles

Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
Menàrguens

Menàrguens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Menàrguens, d’una extensió de 20,25 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els termes de Castelló de Farfanya N, Balaguer E, Térmens SE, Vilanova de la Barca del Segrià i Torrelameu S, i Albesa W S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant Al SE i en part al S el límit passa pel Segre, mentre que a ponent el termenal passa prop del curs del torrent de Gombalda A ponent de la vila destaca el tossalet de Garrameu Les partides principals…
Torrelles de Llobregat
Torrelles de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat, al sector oriental del massís del Garraf.
Situació i presentació El terme confronta amb els de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts al N, Santa Coloma de Cervelló a l’E, Sant Climent de Llobregat al SE, Begues al SW i W i Vallirana a l’W Molt muntanyós, el terme comprèn la vall alta de la riera de Torrelles que desguassa al Llobregat, al terme de Sant Vicenç dels Horts, formada per la riera de Torrelletes amb el seu afluent, la riera de Can Claver i la de Can Mas amb el seu afluent, el torrent de Can Güell El terme és delimitat per la carena de les muntanyes que encerclen aquestes petites valls, des del cim de Montpedrós o muntanya de…
Canyelles
Canyelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Garraf, als darrers contraforts de la Serralada Litoral, al límit meridional de l’Alt Penedès.
Situació i presentació Limita a l’E amb Olivella, al SE amb Sant Pere de Ribes, al S amb Vilanova i la Geltrú, a l’W amb Castellet i la Gornal i al N amb Olèrdola, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca de l’Alt Penedès Forma una cubeta envoltada per diverses elevacions, entre les quals es destaquen els puigs de Sant Miquel 358 m, Rodó i de l’Àliga 465 m, al N, o el Montgròs 358 m al SE Els terrenys són calcaris i cretacis a la muntanya i als fondals hi ha clapes del Miocè i el Quaternari gredes argiloses La riera de Santa Digna, coneguda al terme com a riera de Canyelles,…
el Camp de Túria

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…
Alpicat

Llorenç Capdevila durant el dia de Sant Jordi (2006)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…
Freginals

Església parroquial de Sant Bartomeu, a Freginals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, en una vall per on passa el camí tradicional (carretera i ferrocarril) de Barcelona a València.
Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…
Corbera d’Ebre

Carrer Major de Corbera d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la zona de contacte entre la depressió morfològica de l’Ebre i els contraforts N de la serra de Cavalls, a la vall alta del riu Sec.
Situació i presentació El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre Limita a l’E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre al S i el SW amb les terres de Gandesa al NW amb Vilalaba dels Arcs al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines la Fatarella Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre 565 m situades…
Castella-la Manxa

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la part meridional de la Meseta central i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo; la capital és Toledo.
La geografia La geografia física Des d’un punt de vista morfològic, Castella-la Manxa comprèn dues grans regions la plana de la Meseta, que els monts de Toledo divideixen en dues al N la conca del Tajo i La Alcarria, i al S la conca del Guadiana, i l’orla muntanyenca que voreja les planúries esmentades A l’E, el S i l’W els límits físics de la Manxa coincideixen amb l’orla de terrenys paleozoics i mesozoics Al N, les diferències paisatgístiques entre la plana manxega i els altiplans páramos de La Alcarria són de caràcter morfològic, consistents en la continuïtat a la Manxa del nivell…