Resultats de la cerca

Antiga església parroquial situada a la planura que s’estén sota la cinglera del Far és accessible per una bona pista o carretera des de la vila d’Amer Consta amb el nom de Cantaluporum o Cantalobs en les antigues llistes parroquials de la diòcesi de Vic, a la qual pertany, anteriors al 1150 Des del segle XII és anomenada “ in sancti Martini de Cantalupis ” 1197 o bé “ Sancti Martini de Calmus ” 1198 El 1332 tenia els altars de Sant Martí, Sant Jaume i Santa Fe L’església fou refeta en gran part al segle XVII, però a la part de migdia, fent angle amb la gran rectoria que té…

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al marge dret del riu Cardener enfront de l’església de Santa Maria Degué començar com a capella rural, però aviat s’hi congregà un grup de donades que es regiren segons l’orde de Sant Agustí, per tornar després a capella rural Estigué sota el domini del paborde de Manresa, bé que, al final, els consellers tenien la cura de l’edifici L’església apareix esmentada l’any 1268 amb unes donades que seguien l’orde de sant Agustí i estaven sota la supervisió del paborde de Manresa El 1306 apareix la primera priora A partir del 1457, a l’advocació…

Capella particular del Casal de Rosanes al qual J Mas i A Gallardo atribueixen un document del 1054 que esmenta Sant Joan d ‘Orençana , bé que sembla que es tracta de Sant Joan de Canals de can Ribes de Santa Eulàlia de Ronçana L’any 1291 Bernat de Rosanes, casat amb Guilleuma de Torrella, li assignà una dotació i hi creà un benefici sacerdotal, cosa que sembla suposar que es devia construir o reconstruir pels volts d’aquella data Del 1323 en endavant hi ha noticies de collacions del benefici i visites pastorals que l’anomenen indistintament Sant Joan de Rosanes o Sant Joan de…

Situació Aquests sarcòfags es troben prop de l’ermita de Sant Pere Màrtir, situada uns centenars de metres al N de la població d’Agulló Mapa 32-12289 Situació 31TCG114536 S’hi pot arribar amb automòbil des d’Agulló o bé seguint el camí de Corçà Sarcòfag A l’ermita de Sant Pere Màrtir no resten vestigis de la construcció medieval sinó sols de la necròpoli medieval S’han conservat dos sepulcres exempts, mancats de cobertes Tots dos són construïts amb pedra de sauló i fan uns 190 cm de llarg per uns 60 cm d’ample La zona dels peus és uns 10 cm més ampla que la de la capçalera L’…

La Fortesa no es documenta fins el 1202, en una donació que Ramon de Boixadors fa al monestir de Montserrat comprometent-se pels tres termes que li pertanyen Boixadors, Llavinera i Fortesa Des d’aleshores sempre consta en possessió dels Boixadors El 1282 la Fortesa és esmentada com a vila En aquestes darreres dècades del segle XIII és inclosa amb normalitat en els registres vicarials al costat dels altres nuclis de població de la zona Torremiga, Sant Pere de Zalavinera, Zalavinera Grossa, Za Fortesa, Boixadós El 1422 Guillem d’Oluges hi ostenta uns drets que pretén vendre a Ramon Berenguer…

Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’església de Sant…

Dins el terme del castell de Cervelló, a la vila de Pallejà, des d’abans del 1257 hi havia una casa forta que des de feia molts anys pertanyia a Bernat de Clariana, feudatari dels Cervelló El 1315 els Clariana vengueren la quadra de Pallejà als Alomar i el 1392, per via de matrimoni, la possessió passà d’aquests als Torrelles, que serien senyors de Pallejà durant més de tres-cents anys Va ser Ramon de Torrelles qui, el 1590, feu erigir l’actual castell de Pallejà, renaixentista La filla d’aquest, Elionor, l’aportà per matrimoni als Sentmenat, bé que alguns dels seus descendents…

La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20…

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música…