Resultats de la cerca

Especialitzat en ciclisme, treballa a La Vanguardia des del 1982, on fa el seguiment del Tour de França També s’ha dedicat a la investigació històrica de l’esport català Publicà el Gran Àlbum del Barça colleccionable, 1996 i El cas Di Stefano 2006, junt amb Jordi Finestres També és autor de Barça, 100 anys fent història 2010 Rebé el premi al millor treball periodístic de la Generalitat de Catalunya 2005

El 1941 es traslladà als EUA Combatent en la Segona Guerra Mundial, utilitzà aquesta experiència dramàtica per a fer l’àlbum de dibuixos All in Line , que li donà la fama Collaborador assidu de moltes revistes, entre les quals Vogue , Harper's Bazaar , Flair i, especialment, The New Yorker , els seus dibuixos, entre cruels i fantàstics, l’aproximen al surrealisme Renovà la caricatura tradicional i influí en tota una generació de dibuixants

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

Autodidacte, de jove rebé la influència del jazz en particular de Duke Ellington i Tommy Dorsey Als divuit anys anà a Salvador, capital de l’estat de Bahia, on fou contractat per una emissora de ràdio, i l’any següent es traslladà a Rio de Janeiro, on fou expulsat del grup del qual formava part Després d’uns anys de vida errant, el 1956 entrà en contacte amb Antônio Carlos Jobim  i Vinícius de Moraes , autors de  Chega de saudade , interpretada per Gilberto, cançó que donà nom a un àlbum homònim convertit en un èxit mundial i que fou l’inici de la projecció de la bossa nova En bona part,…

De formació autodidàctica, de ben jove començà a tocar el piano i formà part de diferents grups, com ara Formynx, un dels conjunts més populars a la Grècia dels primers anys seixanta Abandonà el país arran del cop d’estat dels coronels 1967 i s’installà a França, on juntament amb Demis Roussos i Loukas Sideras fundaren l’Aphrodite’s Child, que esdevingué un conjunt de referència i guanyà molta fama ràpidament El seu primer single , Rain and Tears  1968, fou seguit d’altres èxits Quan el grup es dissolgué, Vangelis romangué a París i inicià la seva carrera en solitari En aquesta època…

Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991 El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry El 1993 comptà amb el productor Steve Albini Pixies, Nirvana en el seu segon treball, Rid of Me , i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love , un disc on collaboraren Joe Gore guitarrista de Tom Waits, Eric Drew Feldman Captain Beefheart, Frank Black i el productor Flood U2 El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point , en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini,…

De formació autodidàctica, començà a publicar regularment a la fi de la dècada de 1940, illustrant historietes en revistes i novelles L’any 1950 conegué el guionista René Goscinny , amb qui collaborà en diverses creacions, de les quals sobresurt el personatge de l’indi Oumpah-pah, les aventures del qual es publicaren en 1952-62 a la revista Tintin El 1959 crearen el personatge d’ Astèrix , al qual afegiren el seu company Obèlix, la primera aventura dels quals aparegué a la revista Pilote  l’octubre d’aquest any, amb un èxit extraordinari El primer àlbum Astérix le Gaulois es…

Pertanyent a una nissaga reial de l’antic regne de Mali, aquesta ascendència i l’albinisme que l’afecta han marcat la seva trajectòria vital i artística, en el primer aspecte perquè en la cultura mandé tradicional és vetat als membres de famílies de la seva casta dedicar-se a la música, i en el segon per la discriminació a què són sotmesos els afectats per aquesta condició al seu país Bandejat per aquests motius per la seva família, el 1967 anà a Bamako, on fou primer músic de carrer i més tard formà part del grup musical Super Rail Band Poc després d’incorporar-se al grup Les Ambassadeurs,…

La formació inicial comprenia Eduard Costa Garangou veu i instruments diversos , Joan Enric Barceló veu i guitarra, Ferran Piqué Fargas veu, guitarra i percussió i Dani Alegret Ruiz veu i piano Es donà a conèixer amb la maqueta Catalonautes , que guanyà el concurs Sona 9 al millor grup en votació popular 2005 El novembre del 2018 Eduard Costa abandonà el grup Després de Roulotte Polar 2006, en el mateix format, l’any 2008 publicaren el primer disc, Castafiore Cabaret , al qual seguí Bed & Breakfast 2009, que guanyà deu premis de la revista Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de…

Inicià els estudis de piano i saxo contralt de ben petit i el 1946 emprengué els de saxo tenor A disset anys debutà tocant aquest instrument en orquestres de rhythm-and-blues Aviat es guanyà una reputació i actuà i gravà amb músics de la talla de Bud Powell, Tadd Dameron, Thelonious Monk i Miles Davis, entre d’altres El 1955 entrà en el quintet de Clifford Brown i Max Roach Es mostrà com un dels millors saxofonistes i improvisadors de jazz i realitzà alguns dels enregistraments més importants de l’època, com ara l’àlbum Saxophone Colossus Experimentà amb un trio compost a més…