Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
Berenguer d’Anglesola
Història
Senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer III d’Anglesola
).
Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252 Fou pare de Sibilla, promesa del comte Àlvar d’Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d’aquest regne Lluità també a Múrcia 1266 Fou soterrat a Poblet l’any 1291
Antoni Raventós i Aviñó
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà el 1892 Amplià estudis amb Salvador Cardenal i treballà amb Pi i Sunyer en el terreny experimental Al costat d’Àlvar Esquerdo, es distingí aviat per l’acurada tècnica operatòria preconitzà les incisions àmplies, la supressió del drenatge en les lesions asèptiques i la raquianestèsia Exercí el seu mestratge a l’Hospital de la Santa Creu Collaborà en els Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
Erik Bryggman
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
El seu art passà per una etapa netament neoclàssica, però incrustada d’elements populars del seu país, que fou seguida d’una altra de francament racionalista i comparable a la millor arquitectura europea d’aquesta mena acabà amb un estil derivat del període anterior, romàntic i naturalista Collaborà amb Alvar Aalto, especialment en els pavellons de l’exposició del setè centenari de la ciutat de Turku, població on construí la seva obra més notable, la capella de la Resurrecció del cementiri nou
Viljo Revell
Arquitectura
Arquitecte finlandès.
Treballà d’estudiant al taller d’Alvar Aalto i amb altres companys construí el Palau de Vidre de Hèlsinki Juntament amb Keijo Petäja realitzà l’edifici d’oficines amb l’hotel Teollisnuskeskus, a Hèlsinki 1952, obra que consolidà el racionalisme entre la segona generació d’arquitectes finlandesos Amb HCastren, BLundsten i SValjus, construí la Casa de la Ciutat de Toronto 1958-68, que passà a ésser un dels edificis prototípics del moment Entre d’altres, també construí l’oficina tèxtil Kudeneule, a Hanko 1955
arquitectura orgànica
Arquitectura
Arquitectura que tracta d’organitzar les parts d’una construcció en consonància amb el conjunt de l’obra i d’aquesta amb el paisatge de l’entorn.
Si des de l’arquitectura grega es parla d’organisme en molts moments i estils, l’accepció fa referència bàsicament al corrent del segle XX A Europa, Alvar Aalto i Eric Gunnar Asplund, amb les escoles finlandesa i sueca, són els dos arquitectes que tipifiquen aquesta tendència i els que han tingut més influència en les joves generacions Però l’obra organicista més important és la realitzada pel nord-americà Frank Lloyd Wright, que, a través de la seva escola d’arquitectura de Taliesin i els seus escrits, adquirí una gran repercussió A Itàlia, la propagà i s’imposà l’historiador Bruno Zevi
Mateu Salzet
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats el 1377 i 1380…
, ,
Roger Bernat III de Foix
Història
Comte de Foix (1265-1302) i vescomte de Castellbò (Roger Bernat II).
Fill i successor del comte Roger IV Afegí als estats hereditaris de la família, pel seu casament 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, aquest vescomtat 1290 i les baronies de Montcada i Castellvell A la mort del seu oncle el comte Àlvar d’Urgell 1268 intervingué en les lluites successòries d’aquest comtat al costat dels Cardona i contra els Montcada i Jaume I de Catalunya-Aragó En signar-se la pau 1269, el rei li reconegué la possessió del vescomtat de Castellbò malgrat el crim d’heretgia imputat als seus besavi i àvia, els comtes Arnau i Ermessenda Li calgué, però, presentar-se davant…
Club Bowling Barcelona
Bitlles
Club de bowling de deu de Barcelona.
Fundat el 1970, fou impulsat per un grup de persones vinculades al Club Boliche de Barcelona Fou el primer club afiliat en la modalitat bowling a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling l’any 1975 El primer president fou Joan Roca Participà amb un equip masculí i un de femení en la Lliga estatal de la divisió d’honor També tingué equips a la Lliga Catalana, competició que guanyà en diverses ocasions Els esportistes més destacats són Francisca Núñez, Anna Rosa Casanovas, Mercè Burgués, Álvaro J Cardona, Àlvar Cardona i Josep Guàrdia, que en diferents etapes participaren en competicions…
Gregorio Salvador Caja
Lingüística i sociolingüística
Romanista espanyol.
Catedràtic de llengua espanyola de la Universitat Complutense de Madrid, després d’haver ensenyat a les universitats de Granada, La Laguna i Autónoma de Madrid Orientat inicialment a la dialectologia és coautor, amb M Alvar i A Llorente, de l' Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía s’especialitzà, també, en semàntica estructural i crítica literària Entre altres obres publicà Comentarios estructurales a “Cien años de soledad” 1969, Cuatro conferencias de tema canario 1977, Semántica y lexicología del español 1985 i l’allegat contra les llengües minoritàries parlades a l’Estat espanyol —…
Francesc de la Torre i Sebil
Literatura catalana
Poeta, autor dramàtic i traductor.
Vida i obra Cavaller de l’orde de Calatrava Participà en certàmens valencians entre el 1665 i el 1669 amb nombroses poesies en castellà que publicà en els reculls corresponents També fou jurat i secretari en algun d’aquests certàmens, per als quals redactà vexàmens en vers i prosa sempre en castellà Publicà nombroses obres, entre les quals destaca l’ Entretenimiento de las musas Saragossa 1654, que conté diversos poemes seus, i traduccions de Marcial, N Caussin i John Owen Consten poesies seves en moltes edicions de l’època Bibliografia Alvar, M 1987 Querol Coll, E 1999, p 261-282 Querol Coll…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina