Resultats de la cerca

Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa El coet està propulsat per un nombre variable de motors de tres a nou, que es disposen al voltant del tanc principal de combustible El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega…

Aquests semblen provenir del mateix punt, però aquest fenomen no és real, sinó que es tracta d’un efecte de perspectiva degut al moviment de la Terra sobre la seva òrbita La velocitat dels meteorits és generalment molt petita en comparació amb la de la Terra, i això fa que semblin venir d’un punt del firmament que en realitat és el punt cap al qual és dirigida la velocitat de la Terra en el moment de l’observació Els eixams de meteors solen anar associats amb algun cometa, en l’òrbita del qual es mouen Per això, atès que la Terra talla sempre aquesta òrbita…

Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets…

Arribà al satèllit el mes de març Dintre la nau principal, que seguí una òrbita ellíptica, hi havia una sonda més petita, la qual entrà en òrbita al voltant de la Lluna L’objectiu principal era adquirir una major experiència per a missions següents La sèrie inclou actualment les sondes MUSES-A, anomenada originalment Hiten MUSES-B, que rebé primerament el nom d’HALCA, i MUSES-C, que ha estat rebatejada com Hayabusa Hayabusa fou llançada al maig del 2003 amb un coet M-5 El seu objectiu és 25143 Itokawa 1998 SF36, un asteroide que creua l’òrbita terrestre…

Aquest fenomen és degut, essencialment, a l’excentricitat de l’òrbita lunar i al fet que l’eix de rotació de la Lluna no és perpendicular a aquesta òrbita Gràcies a la libració, la regió total de la Lluna observable des de la Terra resulta augmentada

El principal objectiu del projecte és disposar d’un sistema de posicionament global  d’alta precisió sense dependència de sistemes com ara GLONASS Rússia, GPS EUA o COMPASS Xina, que poden ser inhabilitats en cas de conflicte militar Tanmateix, és compatible amb aquests i altres sistemes dins del sistema global de navegació per satèllit  GNSS El Galileo consta de 30 satèllits en òrbita terrestre mitjana, a 23222 km d’altitud, distribuïts en 3 plans orbitals amb una inclinació de 56º Un satèllit de cada pla es manté en reserva, per substituir qualsevol dels altres 9 en cas de…

Té un diàmetre d’uns 160 km i el radi orbital és de 12 950 000 km El seu moviment és retrògrad, i té un període de 550,34 dies La seva òrbita presenta una inclinació de 150° respecte a l’òrbita de Saturn Quan aquest és situat en oposició, Febe és observat com un astre de magnitud 14

És capaç de posar més de 100 t en òrbita baixa Vehicle de combustible líquid, fins el 1992 només havia efectuat dos vols, un dels quals per a posar en òrbita la llançadora Buran Els russos l’han ofert per a muntar les peces de l’Estació Espacial Internacional i evitar, així, que la llançadora hagi de fer un gran nombre de viatges

El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars fou provat per primera vegada al febrer del 2004 La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites…

El seu període fou calculat en 6,62 anys El 1845 i el 1852 fou observat dividit en dues parts que s’allunyaven progressivament Des del 1865 deixà d’aparèixer, però, coincidint amb el pas de la Terra per la seva òrbita, hom pogué constatar 1872, 1885 una pluja de meteorits producte, segurament, de la successiva divisió del nucli del cometa i la dispersió dels fragments bièlides al llarg de la seva òrbita