Resultats de la cerca

Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap…

És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…

És el centre d’una regió agrícola canya de sucre, vinyes, oliveres, blat, patates, bé que la seva font de riquesa radica en la pesca lluç i en les indústries sucrera i farinera és el principal centre turístic de la costa de Granada Fou un dels punts més importants de la colonització fenícia a Andalusia, on fou establerta la ciutat de Sexi, després romanitzada Encunyà monedes que duien el nom de la ciutat en alfabet fenici s II-I aC i fou un centre de producció de garum El 1962 hom hi descobrí i excavà una important necròpoli fenícia dels s VII-VI aC Els materials són conservats…

Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques

El 1859 fundà a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de F Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons, Ja hi van a l’Àfrica, Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc

Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585 També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus Moltes d’aquestes obres tingueren…

Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus

És probable que fos deixeble del mestre de capella de Jaén Juan de Riscos El 1641 ja havia estat ordenat de sacerdot i exercia d’organista i instrumentista al cor de la catedral de Puebla, sota la direcció de Juan Gutiérrez de Padilla El 1654, com a reconeixement a les seves qualitats com a compositor, el capítol catedralici de la seu de Ciutat de Mèxic el nomenà organista i mestre de capella Durant els anys següents, López Capillas dugué a terme totes les activitats pròpies del seu doble càrrec d’una manera competent i notablement brillant La seva producció musical és exclusivament sacra i…

Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una reduplicació del…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de…