Resultats de la cerca

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…

Feu obres a la seu nova de Lleida 1948, a la seu de Solsona 1950, i en altres llocs públics i privats de Lleida, el Vendrell, Cervera, Torredembarra, Golmés, Bràfim, Arbeca, Valls, Vila-rodona El 1965 passà a treballar a Burgos i després a Salamanca, on residí Exposà a Barcelona el 1972 i a Madrid el 1973 Residí més d’un any a Nova York i, en tornar, s’installà a Bellpuig Urgell Conreà un figurativisme molt estilitzat i emprà tècniques mixtes, com bronze o ceràmica vidrats al foc El 1996 creà la Fundació Jaume Perelló Bellpuig, per a la preservació i difusió de la seva obra i per…

Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en…

Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…

Prevere 1908, exercí a Sant Martí de Maldà, Guimerà i Forès Formà i catalogà 1921 l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ordenació considerada modèlica fou canonge i arxiver de la catedral 1931 Es dedicà a l’arqueologia i a l’estudi documental de la seva regió nativa Maldà, Arbeca, Sant Magí, Guimerà i la Bovera i de Tarragona especialment Un concili provincial de Tarragona desconegut, 1926 Epítome histórico de la Tarragona monumental , 1926 Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada, 1927 La catedral de Tarragona i el retaule de l’altar major, 1929…

Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca També és autor del retaule del Roser 1694-96 de l'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, i el 1696 contractà l’…

Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del…