Resultats de la cerca

El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els feldespats…

Els sòls sorrencs són amollits, no s’empasten i no s’adhereixen a les eines de treball, per la qual cosa fan de bon llaurar, les males herbes hi arrelen rarament i, a més, són fàcilment erradicables, i l’aire hi circula lliurement No retenen, però, ni l’aigua ni els adobs, per la qual cosa cal corregir-los amb argila

La parròquia de Sant Cristòfol existia ja el 986 L’antiga església, de la qual només resten els fonaments, era en un serrat, davant de l’actual, que era construïda al pla, sobre la riera de Vespella , el 1752 La vall té importants masies, com l’Argila, Sant Vicenç, la Vila i les Coromines, i una moderna urbanització, dita Serrabonica

La barrinada és la forma més corrent d’utilització d’explosius en cambra tancada hom tapa la boca de la barrinadura amb sorra o argila humida i una capa de guix o de ciment La disposició, les dimensions i el nombre de les barrinadures i la càrrega que hom hi colloca són funció de la natura del terreny, del volum que hom en vol volar, etc

Té tradició de segles en l’activitat minera del carbó, completada per l’explotació de jaciments d’argila per a la fabricació de maons i teules i per la de pedreres de granit, que subministren material per a la pavimentació de vies públiques També hi ha fàbriques de gènere de punt i indústria de la confecció en general Conserva un monestir del s XII

La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats

Dins l’àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat L’acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau

En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del…

Després de netejar la mescla d’impureses i de fondre-la, hom hi afegeix aproximadament un 2% de zinc, no miscible amb el plom, però sí amb l’argent, el qual és arrossegat en la seva flotació i solidificació quan el plom encara és fos Extret l’aliatge de zinc i argent, és sotmès a destillació en retortes d’argila per separar-ne el zinc, i l’argent és separat del residu de la retorta per copellació

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber