Resultats de la cerca

Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III

L’obra tingué una considerable difusió, i fou recollida per Jaume Marquilles en els seus comentaris als Usatges 1448 No fou editada, però, fins el 1818, per Josep Salat, en la seva obra Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña

Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de Clarença, on morí l’infant 1316 Sembla que participà en la conquesta de Sardenya 1323-24, on residia encara el 1327

Fou un dels integrants més destacats del Reial Club Nàutic de Tarragona a la dècada de 1950 Es proclamà campió d’Espanya en diferents embarcacions 1950, 1956, 1957, 1959, i destacà en quatre i en vuit amb timoner

Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze rècords de…

Durant la primera meitat del segle XX fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions Li fou concedida la medalla d’or al mèrit esportiu per la Federació Espanyola de Rugbi 1949

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica

Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí

Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda Secundà des del 1274 la rebellió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem VI de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els…