Resultats de la cerca

Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos 1, alimentador de paper 2, registre d’entrada 3, roleus humitejadors 5, cilindre portaplanxa 6, cilindre recobert de cautxú 7, cilindre de contrapressió 8, cilindre de lliurament 9, cilindre magatzem quan la màquina imprimeix les dues cares 10, cilindre inversor quan la màquina imprimeix les dues cares 11, fulls impresos 12, allisador de fulls 13, eix portanumerador 14, roleus d’entintament addicionals 15, cadena de transport 16, pinça Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió La planxa…

Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques

Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans

Ingressà al noviciat dels framenors caputxins  a Arenys de Mar i cursà Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctor en Teologia, també té una diplomatura en Biblioteconomia a l’Escola Vaticana Compaginà la seva tasca com a director al Collegi de Filosofia i Teologia dels framenors caputxins amb la docència especialitzada en Teologia Dogmàtica, Teologia Espiritual i Història de la Literatura Catalana L’any 1956 guanyà el Premi Jaume Serra i Húnter, de l’Institut d’Estudis Catalanas, pel seu treball Arnau de Vilanova, moralista…

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de SantPere de les…

Professor a l’Escola Massana de Barcelona des del 1946 Muralista, illustrador, mosaïcista i cartellista, fou el guanyador del concurs de cartells organitzat pel Congrés Eucarístic de Barcelona 1952

Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof   1981-85 i director de la revista Liceu  1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998,  Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d’olivera 1997…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan Sardà i Lloret, la seva autèntica vocació fou la literatura Amic de Joan Maragall, es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat Rebutjà la…