Resultats de la cerca

Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…

Participà en el setge de Borriana 1233 i en la batalla d’Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València 1237 Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres 1238, com també els llocs de Xiva i Pedralba Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I més tard obtingué el perdó del rei

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre…

Nebot i antic vassall del Cid, marxà de Castella quan aquest fou exiliat 1081 Retornat al servei d’Alfons VI 1085, participà en la conquesta de Toledo Al començament del 1086 fou enviat a València per ajudar al-Qādir des d’ací hostilitzà la frontera del regne de Lleida i saquejà els entorns de Borriana com a resposta a la intervenció a Xàtiva d’al-Munḏir de Lleida El 1108, Alfons VI li confià el govern i la defensa militar de Toledo Morí a Segòvia mentre defensava els drets d’Urraca enfront del seu marit Alfons I d’Aragó Personatge del Cantar de Mío Cid , on és anomenat Álvar…

Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne…

En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres, des del 1357…

Fidel servidor de Pere III, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya Annexat al Principat el reialme de Mallorca, fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1344 i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els qui havien estat partidaris del rei de…

El 17 de novembre de 1228 convidà a la seva casa de Tarragona el rei Jaume I, el comte Nunó de Rosselló, Guillem i Ramon de Montcada, el comte Hug IV d’Empúries, Guerau de Cervelló, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia, i, sollicitat per ells, els explicà com era Mallorca D’aquesta conversa vingué la decisió, segons la crònica de Jaume I, d’emprendre la conquesta de les Illes —en realitat ja havia estat decidida el 23 d’octubre anterior— Prengué part en la campanya de Mallorca, i en el repartiment de l’illa li foren adjudicades possessions a la ciutat, a Sineu i a Inca Participà el…

Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de Peníscola 1225…