Resultats de la cerca

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que feu construir l’església La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells

A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la universitat tingué com…

Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili  fins el 1991,…

Doctor en filologia catalana 1990, ha estat professor a les universitats de Barcelona 1975-83, Autònoma 1990-92, i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d’obres d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla També ha publicat una biografia de Joan Coromines 2006, sobre el qual ha publicat diversos treballs Estudiós de la literatura de viatges, obtingué el premi Sant Miquel d'Engolasters el 1991 i el 1997 per Rutes i somnis La literatura de viatges al s XIX i La…

S’inicià en el Club Natació Kallípolis a deu anys, i des del 2007 ha competit internacionalment en la categoria sènior Dins de la selecció estatal, rellevà Andrea Fuentes  com a solista quan aquesta es retirà 2013 Amb la selecció espanyola, als Campionats d’Europa del 2008 aconseguí la medalla d’or en equip i combo en els del 2010 la medalla d’argent en duet, equip i combo en els dels 2012 l’or en equip i combo i l’argent en duet, i en els del 2014 la medalla d’argent en solo i combo i la de bronze en duet i equip En els Campionats del Món del 2007 guanyà la medalla de plata en equips rutina…

Format al Reus Ploms, equip en el qual jugà fins el 1987, també fou jugador del Reus Deportiu, el Club Natació Piera i el Club Patí Vilafranca Amb el Reus Deportiu es proclamà campió de Lliga de primera divisió 1987-88 Com a tècnic, debutà el 1984 en categoria regional i posteriorment fou entrenador del primer equip i coordinador del Reus Ploms 1986-90 i 1997-98, el Calafell 1989-90, el Vila-seca 1990-91 i 1993-95, el Cambrils 1991-93, el Noia 1994-95, el Flix 1995-96 i el Reus Deportiu 1999-2002, on també ocupà el càrrec el director tècnic 2002-05 i, des del 2014, és directiu i assessor de…

Vida i obra Fill d’un terratinent que feu fortuna comerciant amb els països americans Des de molt jove mostrà un especial interès per afers artístics, collaborà en les publicacions de joves universitaris com El Camí  1918, i posteriorment a La Revista A Sitges creà diverses publicacions, entre les quals destaquen Terramar  1919-20, Monitor  1921-23 i L’Amic de les Arts  1926-29 Les dues darreres, dirigides per ell mateix, foren publicacions fonamentals quant a la irrupció i la difusió de les avantguardes a Catalunya, i per a les quals Carbonell tingué la collaboració del seu amic JV Foix,…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’Evangeli…

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del…

Estudià a l’escola municipal de música de Barcelona, i més tard amb Blanca Selva Es dedicà a la pedagogia musical —fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona— incorporant les noves tècniques pianístiques Fundà, juntament amb el seu marit, el violinista Joan Massià , l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament