Resultats de la cerca

Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna  1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…

Professà com a missioner claretià el 1944 Després de completar els estudis de filosofia al seminari de Solsona 1947 i de teologia al de Valls 1951 fou ordenat sacerdot el 1951 Professor en aquests dos seminaris 1951-56 i 1956-60, respectivament, els anys 1961-62 exercí a Londres com a ajudant i com a professor de novicis, i posteriorment exercí la docència al seminari de Cervera fins el 1968 Aquest any passà a la comunitat claretiana del carrer de Llúria de Barcelona, on treballà per a l’editorial i la llibreria Claret fins el 1990, que anà a Vic, on feu recerca sobre el pare Claret El 2004…

Llicenciada en filologia catalana i postgrau de la Universitat de Barcelona en formació del professorat, els anys setanta i vuitanta fou coordinadora dels programes de formació de mestres per a la reforma educativa del Departament d’Ensenyament i coordinadora del reciclatge de català per a mestres no catalanoparlants de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Posteriorment fou responsable de l’Oficina de Política Lingüística Universitària del Departament d’Universitats Els anys setanta formà part del nucli fundador de Nacionalistes d’Esquerra i posteriorment passà a Reagrupament dins d’…

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat…

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

L’any 1945 presentà la seva primera exposició individual a Granollers, on exposà sovint com també a Barcelona, Andorra, Vigo, Madrid i Saragossa Conreà bàsicament el paisatge, el retrat i la natura morta

L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…

Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876 Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’installà a Cuba, on treballà en la docència Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito” Ajudà el general Aranguren amagant-lo al collegi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement al seu…

Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El pou de la…