Resultats de la cerca

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908 Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn 1923-26 i s’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage , publicat en versió resumida el 1928 Fou professor de llengües clàssiques i modernes al collegi de Veruela Saragossa i al de Casp Barcelona i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina , en…

Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València

Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d’Urgell en la lluita contra Ferran de Trastàmara Després de la sentència de Casp 1412, aconsellà a Jaume II que s’hi oposés amb les armes Intentà d’apoderar-se de Lleida, sense èxit, però derrotà les forces reialistes de Francesc d’Erill i d’Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef 1413 Derrotats els urgellistes, passà al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII l’acollí i li donà un càrrec oficial, des del qual intentà d’afavorir el partit urgellista i d’hostilitzar els Trastàmara

El 1882 uní aquestes dues línies a través del carrer d’Aragó, i convertí l’estació de França en la terminal de totes les seves línies Absorbí la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona 1886 i la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona 1887 Fou absorbida el 1891 per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant les seves línies foren explotades, però, fins el 1925 com una línia independent Xarxa Catalana de MSA Hom inaugurà, el 1894, la línia completa de Reus a Saragossa per Casp

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres Pertanyia a l’orde de l’Hospital i, com a militar, passà molt de temps a Sicília amb els seus germans Dins l’orde fou preceptor de Casp i comanador de Montsó 1396 Tornà a Catalunya i prengué part en la defensa contra la invasió del comte de Foix Feu una brillant entrada a Barbastre Fou enviat novament a Sicília en ajuda de Martí el Jove 1398, el qual, en el seu testament, el nomenà conseller de la reina Blanca 1409 Fou també prior hospitaler de Messina

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’…