Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…

Església avui desapareguda, de la qual sols resta un petit tros de mur en l’hort contigu a la casa Aimà, al costat del camí dit de Sant Jaume És esmentada per primer cop l’any 1072, quan els testimonis d’un plet celebrat a Cornellà en presència del comte Guillem de Cerdanya prestaren jurament davant l’altar de sant Jaume, l’església del qual era construïda a Cornellà Tingué consideració de capella Apareix el 1113 amb el nom de Sant Jaume de Fontanes i el 1371 consta que a més de l’advocació de sant Jaume tenia la de sant Felip

Situació Antiga parròquia rural enfilada en una muntanya entre Vilafranca de Conflent i Conat ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al despoblat de Bell-lloc, al nord de Vilafranca de Conflent i al nord-est del despoblat de Campelles, a una altitud d’uns 860 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 13” N - Long 2° 21’ 50” E Per a arribar-hi partint de Rià, s’ha de seguir la carretera D-26 en direcció a Conat Al cap d’uns 5 km aproximadament, cal desviar-se per una pista a mà esquerra que porta directament al despoblat de Bell-lloc, on hi…

Aquesta església, actualment desapareguda, era a la riba esquerra de la Tet, una mica més amunt de l’antic pont de Sant Andreu, del qual només resta l’estrep de la banda esquerra, ja que fou destruït pel pont actual, sobre el qual passa la carretera nacional L’església de Sant Andreu havia estat el temple de la “vila nova”, és a dir, de l’actual raval de la vila de Vilafranca de Conflent Una única menció documental d’aquesta església data de l’any 1217, en què Ademar de Montalbà va donar a la seva filla Berenguera diverses possessions a Vilafranca, a la “vila nova”, entre les…

Situació Capella situada a l’extrem sud de la façana de llevant del palau comtal de Cornellà, a la part de migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà El seu recinte ha estat ocupat per un habitatge Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix consignat en la monografia precedent Història El primer esment d’aquesta església és de l’any 1034, on apareix dedicada a sant Martí ecclesia S Martini Entre aquesta data i el 1217 canviaria d’advocació, ja que aquest darrer any Nunó Sanç, senyor dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que…

Situació Fortalesa d’enigmàtica història, situada al nord del poble d’Espirà, al capdamunt d’un turó sobre la vall del Lentillà ECSA - A Roura Les ruïnes del castell d’Espirà, conegut popularment com el Castellàs, s’alcen al nord del poble d’Espirà de Conflent, al cim d’un serrat que domina la vall del Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 27” N - Long 2° 30’ 5” E Per a arribar-hi cal agafar, desde la carretera N-116 entre Vinçà i Marquixanes, la carretera D-25, que segueix parallela a la riba esquerra del riu Lentillà fets uns 2 km per aquesta carretera, abans d’arribar al…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de Conflent Espirà de…

Introducció A falta d’un estudi aprofundit de la vida econòmica i de l’organització social al Conflent a l’edat mitjana, hom pot recollir en els documents escrits nombrosos indicis que permeten fer-nos una idea de la valoració del territori i de l’explotació de les seves riqueses i, també, de les activitats diverses com l’artesanat i el comerç És evident que per a una recerca d’aquest tipus, l’aportació d’un estudi arqueològic dels molins, les fargues, les mines o els paisatges agrícoles seria indispensable Això no obstant, al Conflent aquesta aportació és inexistent, o encara molt incipient…

Les tropes del general Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz comencen l’ocupació del Vallespir, del Conflent i de part del Rosselló

El comte de Cerdanya funda un mercat a Vilafranca de Conflent