Resultats de la cerca
Es mostren 5908 resultats
Consell d’Hisenda
Història
Òrgan de govern de la monarquia espanyola per a administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella.
Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en…
consell de districte
Dret administratiu
Instrument per a la descentralització de la gestió d’una ciutat, que facilita la participació dels ciutadans en el govern i l’administració.
És integrat pel president, per una comissió permanent, pel ple del consell i per diverses comissions de treball Entre altres funcions, ha de facilitar informació als ciutadans del districte sobre l’activitat municipal en general, sobre les activitats del consell de districte i sobre els tràmits a seguir per a sollicitar llicències
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu que assessorava l’emperador Carles VI i els seus successors en la monarquia hispànica.
Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII foren creats uns…
consell de guerra
Política
Dret militar
Tribunal militar.
En la legislació espanyola vigent, els consells de guerra coneixen totes les causes sotmeses a la jurisdicció militar, excepte les reservades al Consell Suprem de Justícia Militar Poden ésser d’oficials generals , que jutgen oficials, i ordinaris , quan jutgen sotsoficials o soldats sotmesos a la jurisdicció militar El tribunal ordinari és compost d’un president coronel o equivalent, tres vocals capitans i un auditor El consell de guerra és públic, però el president pot acordar de fer-lo a porta tancada La sentència, per a ésser ferma, ha d’ésser aprovada per l’…
consell d’universitat
Història
Consell municipal o de comú dels municipis -universitats o comuns- catalans anteriors als decrets de Nova Planta (1707-16).
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu de l’Estat espanyol durant el franquisme, que seguia en importància el govern i el Consell del Regne.
El president era designat pel cap de l’estat, i entre les seves funcions hi havia les d’assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d’honors i privilegis Presidit des del 1974 per Antonio M de Oriol y Urquijo, fou suprimit per la Constitució del 1978
consell d’intendència
Història
Òrgan consultiu de l’administració napoleònica a Catalunya, creat el 1811 pel governador general Decaen, el qual sota la presidència dels intendents atenia les peticions dels contribuents i discutia els pressuposts municipals.
Fou substituït el 1812, en instaurar-se el règim civil francès, pel consell de prefectura
Consell d’Urbanisme
Història
Organisme projectat el 1937 per la Generalitat de Catalunya per a orientar i controlar la urbanització de les ciutats i les comarques a partir de l’aprovació d’un Estatut urbanístic
.
La municipalització de la propietat urbana 11 de juny de 1937 fou el primer pas cap a la creació d’aquest consell
consell d’administració
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Òrgan permanent i col·legiat de les societats anònimes -i, paral·lelament, també de moltes entitats de dret públic-, el qual té per funció llur gestió i representació.
El nombre d’individus que componen el consell -vocals consellers- és variable són nomenats per la junta general i llur actuació és regulada pels estatuts de la societat
home de consell
Història del dret català
Del s XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació