Resultats de la cerca

Muller de Josep MMillàs i Vallicrosa Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921 Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma 1933 Publicà importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalanoaragonesa al s XV a Sefarad i altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I En torno a la redacción del acta de Caspe , 1957 La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera , 1962-63 El 1946 publicà una edició crítica d' El cancionero de palacio , i el 1956, en collaboració amb…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…

Vida Estudià filosofia i teologia al seminari de Tarragona i s’ordenà de sacerdot el 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa A Barcelona fou deixeble, entre d’altres, de Josep Barberà, Felip Pedrell i Vicenç M Gibert Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de la ciutat El 1917 esdevingué cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, càrrec que conservà fins el 1957 El 1923 viatjà a…

Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…

Titulat per la Universitat de Barcelona 1986 i especialista en l’organització d’obres i empreses Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona per l’àrea d’urbanisme entre 1979-83, període en el qual exercí també altres càrrecs membre dels comitès executius del Consorci de la Zona Franca i del consell d’administració del Port Autònom de Barcelona, i també de les comissions mixtes per a la Planificació de les Xarxes Viàries i dels Enllaços Ferroviaris de Barcelona Director general de la Fira de Barcelona 1893-87, el 1987 fou nomenat conseller delegat del Comitè Organitzador Olímpic de…

Es formà al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols Més tard, ho va fer a Roma sota el mestratge de Rinaldo di Capua Del 1763 al 1777 treballà a Venècia, on assolí un bon prestigi com a compositor d’òperes, la primera de les quals fou La contadina in corte 1763 Durant alguns mesos entre el 1777 i el 1778 fou mestre de capella de la cort arquebisbal de Salzburg, activitat que li representà uns substanciosos i inusuals emoluments per a l’època Un cop abandonat el càrrec, prosseguí la seva carrera d’operista Segons E Hintermaier, el 1783 fou nomenat mestre de capella de la…

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F Soto de…

Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De…