Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic polític des del…

Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al collegi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’ Archivo del Arte Valenciano , Las Provincias , El Obrero Setabense , etc Fou membre del Centre de…

Vida i obra Quan encara era donzell aspirà a la joia del robí del certamen en honor de la Sacratíssima Concepció celebrat a València el 1486, amb la composició Aquell portent e sobre tot poder Aquesta poesia, formada per vuit estrofes, una tornada i una endreça, recull una lloança inicial a la creació divina, emfasitza el poder de Déu i la seva clemència i subratlla l’absència de la màcula original de Maria Destaca, a la tornada, la invocació a la Mare de Déu amb el senyal trobadoresc Fi de mos dans Amb posterioritat hom ha identificat aquest poeta amb el Francés Johan, cavaller, fill del…

Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586

Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de Nàpols El 1521,…

Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803

Catedràtic a l’INEFC de Lleida, és autor de la tesi doctoral Una interpretación de la cultura deportiva en torno a los orígenes del deporte contemporáneo en Cataluña 1991 Entre les seves publicacions destaquen Diccionario Paidotribo de la actividad fisica y el deporte 1999, La ciencia de la acción motriz 2004, Introducción a la praxilogía motriz 2003 i Sociología del deporte 2009, en collaboració amb altres autors

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1965-68 procedent del Còrdova Jugà 39 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980