Resultats de la cerca

Germà de l’industrial  Pere Milà i Pi  i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard

Romero Jucá, ministre de Planificació del Brasil, dimiteix el càrrec després de fer-se públiques unes gravacions en les quals presumptament conspirava per obstruir la investigació de l’escàndol de Petrobras El dia 31, dimiteix també el ministre Anticorrupció, Fabiano Silveira, per una filtració similar Ambdós formaven part del nou govern provisional presidit per Michel Temer, que el dia 12 va substituir la presidenta, Dilma Rousseff, a la qual el Parlament va forçar a dimitir per tal que fos jutjada pel "cas Petrobras"

Hassan Diab, un professor universitari sense adscripció política, és elegit nou primer ministre Diab substitueix en el càrrec Saad Hariri, que va dimitir l’octubre del 2019 enmig de protestes multitudinàries pel deteriorament de les condicions de vida i la corrupció Tot i que el nou primer ministre és sunnita com estipula la constitució del Líban, el decidit suport que rep de Hizb Allah xiïta comporta que els seguidors de Hariri, que inclouen partits sunnites i cristians, decideixen no participar en el govern

Els dos partits d’oposició, Autodeterminació i la Lliga Democràtica de Kosovo, obtenen cadascun prop del 25% dels vots en les eleccions parlamentàries anticipades a Kosovo La coalició del govern, Aliança per al Futur, obté poc més de l’11% El primer ministre Ramush Haradinaj va dimitir el juliol de 2019 i va convocar eleccions anticipades després que el Tribunal Penal Internacional el requerís per ser interrogat sobre presumptes crims de guerra comesos a la guerra contra Iugoslàvia 1998-99

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a onze anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan a dimitir a causa de protestes des del 1991

Militant nacionalista, fou empresonat entre el 1897 i el 1904 i s’exilià als EUA President de Corea a l’exili, des del 1919, i màxim representant dels grups prooccidentals, el 1948 fou elegit president de Corea Malgrat la guerra de Corea 1950-53, fou reelegit el 1952, el 1956 i el 1960 Instaurà un règim dictatorial i perseguí l’oposició, però el 1960 una revolta popular i l’enemistat de l’Assemblea l’obligaren a dimitir i s’exilià

Membre del Valldemia de Mataró en la seva joventut Durant els anys cinquanta fou president de la secció d’hoquei patins del RCD Espanyol i el 1960 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge com a vicepresident, i el 1965 en fou elegit president També fou delegat de la selecció espanyola absoluta, membre de la junta directiva de la Federació Espanyola de Patinatge i vicepresident d’aquest mateix organisme el 1971 després de dimitir com a president de la Federació Catalana

Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850

Després d’estudiar a Cambridge, a la Sorbona i a Lovaina, fou capellà de ThCranmer 1537 Vicari a Herne Kent, hi predicà la reforma Capellà reial 1540, fou acusat pels bisbes catòlics 1544 de violar els sis articles Victoriós, formà part del tribunal que jutjà i féu dimitir els bisbes Stephen Gardiner i TBonner succeí aquest com a bisbe de Londres 1550 Contrari a les pretensions de Maria Tudor, en esdevenir reina 1553, fou empresonat i condemnat a la foguera per heretge juntament amb Hugh Latimer 1555

Prengué part en la guerra d’emancipació de Veneçuela i, amb alternatives, en les successives campanyes contra la dominació colonial, en les quals fou promogut a general fou cap d’estat major de Bolívar en la decisiva batalla de Carabobo 1821 Secundà Páez en la seva actitud independentista de Veneçuela enfront de la Gran Colòmbia L’any 1834 fou candidat a la presidència de la república, però Páez imposà Vargas Pocs mesos després ocupà per la força la presidència, però Páez el féu dimitir 1835