Resultats de la cerca

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive 1855, a més de diversos sermons Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana

Adquirí un notable prestigi arran de la seva tesi doctoral, Los matrimonios consanguíneos , que fou editada diverses vegades i obtingué un gran ressò en el món jurídic Exercí l’especialitat de digestòleg a Madrid Fou membre de la Junta del Ateneo de Madrid

Organitzador de les trobades de poesia catalana celebrades a Elx els anys 1979-80, ha publicat Òliba de la foscúria 1980, L’ésser fosc 1980 i Espai de la tenebra 1986, premi Festa d’Elx dels premis Ciutat d’Elx 1984

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de…

Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí Ocupà la càtedra 1760-64 de sagrada escriptura al Collegi Conciliar d’Oriola El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral 1787-88 Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia Elx Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…

Format al Club Natació Elx, el 2001 vingué a Catalunya i defensà els colors del Club Natació l’Hospitalet Fou sis vegades campió de Catalunya quatre en 50 m 2002, 2004, 2005, 2006 i dos en 100 m 2005, 2006 El 2002 fou onze vegades internacional

Participà en les oposicions a mestre de la capella d’Elx És autor d’obres religioses, responsoris, lamentacions i villancicos Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas , dedicats a l’Assumpció, escrit l’any 1815, per a quatre veus i orquestra

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics