Resultats de la cerca

Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la manca d’…

Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes…

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, fou un dels pioners catalans de tir amb arc i propulsor d’aquest esport en l’àmbit estatal Guanyà el segon Campionat d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1951 i fou quatre vegades campió estatal amb la selecció catalana 1950, 1952, 1954, 1955 També guanyà el Campionat del Vallès i el Trofeu Mediterrani Participà en competicions internacionals com la Copa Llatina 1951 i el Campionat del Món 1952 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc Després de la seva mort, la Federació Espanyola de Tir amb Arc instaurà el Trofeu Nacional …

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà com a davanter a l’OK Lliga el 2005 Jugà en l’Igualada Hoquei Club 2009-11, el Club Hoquei Lloret 2011-13, el Forte dei Marmi italià 2013-18 i el Girona Club d’Hoquei en l’OK Lliga 2018-19 La temporada 2019-20 fitxà pel Valdagno italià Amb l’equip del Forte dei Marmi guanyà la Lliga italiana 2014, 2015, 2016, la Copa d’Itàlia 2017 i la Supercopa italiana 2014, 2017 Amb la selecció espanyola fou campió d’Europa juvenil 2006 i campió del món júnior 2007, 2009, i el 2012 debutà amb l’absoluta i guanyà el Campionat d’Europa 2012 i del Món 2013 És…

També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig

Fou un dels migfondistes de referència a l’Estat en la dècada de 1930 i principi de la de 1940 Aconseguí dinou títols de campió de Catalunya cinc en 1500 m 1932, 1934, 1945, 1936, 1940, nou en 800 m 1933, 1934, 1936, 1940-45 i cinc en 400 m 1941-45 En el seu palmarès també hi destaquen onze títols estatals set en 800 m 1933, 1934, 1936, 1940-43, tres en 1500 m 1934, 1936, 1940 i un en 400 m 1941 Durant aquest període establí diversos rècords catalans i estatals en les tres distàncies i també en la milla, els 2000 m i els 4 × 800 m Competí pel Futbol Club Barcelona 1932-36, 1941, però també ho…

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82

Membre del Club Natació Terrassa, debutà internacionalment al torneig juvenil de Pasqua 1969-70 Jugà 64 partits amb la selecció estatal absoluta Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i en dos Campionats del Món 1973, 1975 Rebé la medalla de serveis distingits de bronze 1973 i d’or 1975 de la Federació Espanyola de Natació

Membre del Club de Mar i del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya almenys en dues ocasions en la categoria de vuit amb timoner 1921, 1924 Formà part de l’equip espanyol que participà en els Jocs Olímpics de París 1924