Resultats de la cerca

És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent quan…

Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades

Fou notari del capítol catedralici de València, i tingué una notable cultura clàssica Escriví, cap al 1473, el Liber elegantiarum latina etvalentiana lingua , recull de frases llatines, amb la correspondència catalana, ordenat alfabèticament, que fou imprès a Venècia el 1489 Té força interès amb vista al lèxic català i des del punt de vista dialectològic Bibliografia Colón i Domènech, G 1988 Liber elegantiarum Venècia, Paganinus de Paganinis, 1489 Castelló de la Plana, Inculca

El 1799 ingressà en l’orde dels frares mercedaris Fundà una associació denominada Escola d’Organistes, la qual, a causa de la guerra del Francès, hagué de posar fi a les seves activitats La producció musical de Vinyals comprèn diverses obres religioses, entre les quals cal destacar els motets i les misses D’aquestes darreres sobresurt una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una misssa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix continu El 1807 contribuí a les celebracions de la beatificació de Josep Oriol amb l’oratori José guiando al pueblo de Israel en el…

Sacerdot, fou professor de català a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Participà en la confecció d’un catecisme en català per a la diòcesi de Perpinyà i el 1906 assistí com a representant del Rosselló al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona, on residí durant quinze anys després de jubilar-se 1908 Des del 1895 collaborà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales  amb els pseudònims Hotentic i Mir i Nontoquis Amb el darrer signà una secció en català titulada “Una llesca de pa de casa”, en la qual aparegueren els primers Contes vallespirencs Aquestes narracions, de caràcter…

Treballà a Barcelona 1923, on dirigí un taller en el qual hom teixia xals i brodava vestits sobre patrons parisencs i on descobrí la pintura romànica Installat a París 1924, estudià a l’acadèmia Colarossi i després al Louvre El 1930 feu la seva presentació a París, i començà la carrera internacional el 1946 a Amsterdam Influït primer per Cézanne i pel cubisme, és, des del 1942, un dels puntals de l’art abstracte francès, i les seves composicions, de masses ben delimitades i colors plans, el fan també un dissenyador idoni de tapissos i vitralls

L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…

Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament

El lloc és esmentat ja el 1024 L’església parroquial és poc anterior al 1574 Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu Al començament del segle XIX pertanyia al baró de Llinars

L’edifici L’església, que es troba en bon estat de conservació, data del segle XI, però va ser modificada posteriorment, sobretot durant els segles XVII i XIX Consta d’una nau rectangular amb una capçalera trevolada a l’est, amb un absis i dues absidioles semicirculars L’absis, més gran i de més alçària que les absidioles, s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral L’espai entre els absis, a manera de creuer, és format per quatre arcs semicirculars i adovellats, que arrenquen d’un fris senzill L’arcada de la nau i la de l’absis central són més altes que les de les absidioles laterals Cada…