Resultats de la cerca

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eudald Carbonell i Carles Tornero descobreix, a la bauma dels fadrins Queralbs, Ripollès, utillatge de quars tallat del 6700 aC, que confirma l'activitat humana vers el 6700 aC, i testimoniaria la presència d’un dels últims grups caçadors recollectors a Catalunya Tot i que als anys setanta Carbonell havia identificat el lloc com a jaciment prehistòric, el descobriment de restes tan antigues en reforça la importància

Fou vocal de la Junta de Comerç de Barcelona Diputat liberal a les corts de 1820-21, hi defensà el proteccionisme Amb Eudald Jaumandreu reorganitzà 1820 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó , i el 1826 la reformà El 1836 anà a Madrid comissionat per la Junta de Comerç per tal de defensar-hi els interessos dels fabricants catalans La guerra carlina de 1833-40 arruïnà la seva fàbrica de teixits i filats del Ter

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Presentà cada any obres de Joan Miró abans d’ésser trameses a l’estranger, organitzà exposicions d’obres d’Àngel Ferrant, Artur Carbonell i Alexander Calder Patrocinà també l’exposició de pintures de Salvador Dalí a les galeries de la Llibreria Catalònia, donà a conèixer les obres d’Eudald Serra, Ramon Marinello i Jaume Sans, i la música d’Arnold Schönberg, Robert Gerhard, Manuel Blancafort Organitzà una exposició memorable de Picasso a la Sala Esteva i deixà com a testament el número extraordinari 1934 de D’Ací i d’Allà

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de “Joventut” i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol, l’editorial Aymà, i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte

Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…

Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909,…

Germà de Dolors Monserdà i Vidal Estudià a Llotja Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren E Rogent i Ll Domènech i Montaner, i amb l’aire premodernista del moblista Vidal i de l’arquitecte Vilaseca Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa Guanyà el concurs per a la decoració de la Sala de Cent, obra que dirigí el 1925 Com a decorador, collaboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom Exercí…

Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mayar” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya” Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1899, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les aurenetes estr 1907, El primer amaràs a Déu sobre totes les coses 1910, Flor muntanyenca 1915, Sant Eudald Màrtir i de l’òpera Sigiberta 1921 Escriví també les novelles de costums La pubilleta del…

Fundada el 1992 a Manresa per Eudald Tomasa, que n'és el propietari i director, publica colleccions d’assaig, narrativa, llibre illustrat, i també poesia i altres llibres de gènere divers, així com versions en castellà d’alguns dels seus llibres Al novembre del 2008 fundà, amb Cossetània i Edicions Bromera , la xarxa d’editors independents Edicat per a la promoció conjunta dels catàlegs i l’impuls de projectes d’innovació editorial, especialment de llibres digitals en català dels quals és pioner i de lectors digitals, i el 2009, amb Cossetània i altres editorials, impulsà la…