Resultats de la cerca

Marquesa de Castelldosrius Filla d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i germana d’ Eusebi Güell i López Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum 1898 i un Stabat Mater 1917

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la…

A la dècada de 1860, juntament amb altres aficionats, com Eusebi Riu Canal o Carles Bosch de la Trinxeria, constituïren un Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, traslladat després al Cafè Cuyàs L’any 1862, juntament amb Eusebi Riu, fundà la revista mensual El Ajedrez , primera publicació d’escacs a l’Estat El 1865, quan ja s’havia deixat d’editar, se’n publicaren els tretze números en un sol tom

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —…

Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de Joaquim Fiol en…

Fou fundada l’octubre del 1987 per Joan Fausto Martí i Eusebi Subirós Té com a objectiu representar i defensar davant dels agents socials i l’administració els interessos dels empresaris i les agrupacions empresarials d’aquesta regió, als quals procura també assessorament i formació Inclou agrupacions territorials de la Cerdanya, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Ripollès Té representació en diversos àmbits institucionals administracions central i catalana, Diputació, Ajuntament i Universitat de Girona, etc i també a les patronals CEOE , CEPYME, i…

Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica 343 Proposà la fórmula homoiúsios és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’ acceptada als sínodes de Selèucia 359 i Constantinoble 360 Obligat per l’emperador Jovià a signar 363 el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365 Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps 357-361, s’anomenaren acacians

Hi collaboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades

Fou un dels centres més importants del cristianisme asiàtic i seu episcopal en la qual destacaren, sobretot, Eusebi i Basili