Resultats de la cerca

Història Tram inferior del riu Llobregat, vist des del Papiol, pas obligat de les antigues i modernes vies de comunicació que enllacen Barcelona amb l’interior i el sud del país ECSA - J Todó La vila de Martorell, bastida entre l’Anoia i el Llobregat, és un encreuament històric de camins El poblament és antic Han estat localitzades restes neolítiques i de l’edat del bronze a la Baldanya, el Pla i el torrent del Pelegrí i ibèriques al serrat de les Forques i el Pla La romanització, intensa, ha deixat vestigis al pont del Diable, la vila de Martorell-Enllaç, Santa Margarida, Can Abat, Xàmenes,…

“En el nom de Déu Jo Mir, que anomenen d’altre nom Llobet, a tu Aurundina i als teus fills, aquests són Unigil, Venrell, Guistrimir i Mascarell És manifest que vaig concedir a tu Aurundina, dona, i al teu marit difunt, Guifré, el pare d’aquests teus fills susdits, dues terres meves pròpies per a complantar per precària, les quals tinc al comtat de Barcelona, al Maresme, a la vila de Premià i al seu terme, perquè les plantessis i féssiu créixer les vinyes, tal com ho heu fet, i perquè us faci d’això una carta legítima de tota aquella meitat, per la vostra labor i plantació, tal com ho faig I…

Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…

Situació i presentació El terme municipal de Masarac té una extensió de 12,53 km 2 Comprèn el poble de Masarac, que és el cap de municipi, el veïnat del Priorat i el poble agregat de Vilarnadal Limita amb Campmany NW i W, Sant Climent Sescebes N, Mollet de Peralada NE, Peralada E i SE, Cabanes i Pont de Molins S i Biure SW El terme comprèn, a llevant, una part de la plana d’erosió damunt sediments eocènics els Aspres La resta del terme és accidentada per la serra d’Altrera, considerada un dels darrers contraforts de l’Albera, amb el puig d’Altrera 163 m, que és l’elevació més important del…

Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…

Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…

Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…

Situació Vista interior de l’església després de les obres que n’han posat al descobert la primitiva planta basilical emmascarada pels arrebossats ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Alp és situada al centre del poble, 8 km al SW de Puigcerdà, a la riba esquerra del riu d’Alp Mapa 36-10217 Situació 31TDG084919 Des de Puigcerdà s’hi pot arribar per la carretera N-152, d’on surt un trencall a l’altura d’Urtx que hi mena RMAE Història La parròquia d’Alp és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document redactat en realitat cap al final del segle X Per això la…

Sunyer …968-976… És el primer abat documentat del monestir, bé que no pas el primer que tingué el cenobi Quan fou elegit abat, no sabem si ja era abat de Sant Pol de Mar o fou elegit abat dels dos monestirs a la vegada El dia 17 de març del 968, en un viatge que féu a Laon, el rei Lotari, amb la intervenció de la seva mare Gerberga i de l’arquebisbe de Reims Olderic, el confirmà en el càrrec, li confirmà les possessions del monestir i li concedí de poder regir a la vegada els dos monestirs Possiblement cal identificar-lo amb l’abat Sunyer que l’any 976 subscrigué un document de Lotari relatiu…