Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
recol·lector | recol·lectora
Ecologia
Dit de l’animal que s’alimenta de material orgànic fi que hi ha acumulat al fons dels rius.
Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors
Joan Clarà i Ayats
Escultura
Escultor.
Germà de Josep, amb el qual estigué a Tolosa de Llenguadoc i a París Les seves obres, destinades a la indústria, són petits bronzes d’infants alegres, d’una fina sensibilitat Exposà a París, Madrid i Barcelona Posteriorment fou ajudant del seu germà
raça merina
Ramaderia
Zoologia
Raça ovina originària de la península Ibèrica, de cos curt, esquelet fort i pell que fa nombrosos plecs, especialment al coll.
La llana, que hom considera una de les millors del món, és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent Actualment, aquesta raça és dividida en nombroses varietats, les més importants de les quals es crien a Austràlia, l’Argentina i l’Àfrica del Sud
formatge fos

Formatge fos a rodanxes
Alimentació
Formatge obtingut per fusió, amb l’ajut de sals fundents (fosfats, citrats) i una barreja de farina de formatge i aigua, amb possibilitat d’incorporar-hi llet en pols i mantega.
Hom hi pot afegir també pernil, herbes, sobrassada, etc, per tal de donar-li sabors característics El procés inclou una trituració fina i la barreja dels components, seguida de la fusió en calent i el posterior empaquetament en porcions amb paper d’alumini termosoldable
Giacinto Gallina
Teatre
Comediògraf venecià.
És autor de comèdies en dialecte en les quals representa els ambients populars i burgesos de la seva ciutat amb fina agudesa i una certa profunditat psicològica La Mama no mor mai 1880, La famegia del santolo 1892 i La base de tutto 1894
maizena
Alimentació
Fècula fina de blat de moro amb diverses aplicacions culinàries.
El nom prové de la marca registrada Maizena
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques
fracció
Geologia
Part d’un sòl els components de la qual són compresos entre uns límits de magnitud determinats.
Normalment, hom sol considerar les fraccions corresponents a l’arena grossa de 2 a 0,2 mm, a l’arena fina de 0,2 a 0,02 mm, al llim de 0,2 a 0,002 mm i a l’argila menys de 0,002 mm
xurro

Xurros
© MPG
Pastisseria
Peça de pasta de bunyol de forma llarguera.
Hom la prepara afegint aigua bullent amb sal sobre farina i mesclant-ho fins a aconseguir una pasta fina, que és emmotllada amb una màquina apropiada, de manera que adquireix una forma tubular estriada després és fregit en oli abundant, i eventualment hom hi posa sucre per sobre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina