Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los…

S’inicià en el kàrting guanyant el 1988 els campionats de Catalunya i d’Espanya en la seva categoria L’any següent es classificà desè al Campionat d’Europa i dinovè en el del món El 1990 es convertí en el campió d’Espanya sènior de kàrting més jove de la història i guanyà el de Catalunya l’any següent El 1992 començà la seva carrera en monoplaces a la Fórmula Ford, corrent primer a Espanya i després a Gran Bretanya El 1993 fou subcampió del món en Fórmula Ford i segon en el Fórmula Ford Festival En el Campionat Britànic de Fórmula 3 fou el millor debutant el primer dels dos anys que hi…

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis sobre les…

Fill del periodista Josep Morató i Grau Estudià amb Ignasi Mallol i Francesc d’A Galí Excellí en les caricatures personals en feu de la majoria de les personalitats catalanes de la seva època Demostrà bones qualitats com a retratista

Estudià història i, parallelament, rodà films experimentals en súper-8, 16 mm i vídeo  El 1977 fou un dels fundadors de Vídeo Film Informació VFI, per a la difusió del cinema i el vídeo experimentals, i collaborà com a articulista sobre cinema i arts audiovisuals a la premsa diària i especialitzada Entre el 1980 i el 1983 fou responsable de la secció de vídeo de la Fundació Miró Ha desenvolupat la seva trajectòria vinculat sobretot a la televisió, especialment a Televisió de Catalunya , per a la qual ha realitzat programes com Estoc de pop 1983-85 i Arsenal 1985-87, pel qual fou guardonat amb…

Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…

S’inicià al club La Seda, de la mà de Moisès Llopart i Juan del Pino 1988 El 1993 passà a entrenar-se amb Antonio Hernández Luna Aconseguí els títols de campió de Catalunya de 1500 m 1997 i de 5000 m 1996, 2002 Fou internacional en un Mundial de cros 2000 i en un de mitja marató 2004 Entre les nombroses proves urbanes que disputà, destaquen els seus triomfs en la Cursa d’El Corte Inglés i en la Milla de la Sagrada Família 2003

Ordenat sacerdot l’any 1796 Marxà a Amèrica, a Xile, on s’establí com a membre de la Congregación de Clérigos Menores de Lebrija A l’illa de León conegué Juan Antonio Bauzà, predicador i catedràtic de teologia a la província de Xile Hi treballà amb els indis de Paposo Xile Posteriorment, juntament amb Bauzà, Miguel Romero Reyes i el llec i arquitecte Ignasi Teran, anà a Montevideo 1803 Més tard, esdevingut un eclesiàstic destacat i rebuda la nominació de bisbe auxiliar, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo, però finalment ho aconseguí a Buenos Aires Fou successivament bisbe auxiliar de…

És autor de la biografia JV Foix, investigador en poesia 1996 i de l’antologia de poesia Sense contemplacions 2001 Ha format part del consell de redacció de les revistes Àrtics  1985-90, Cave Canis  1995-99 i Transversal  1996-2003 Ha traduït, entre altres llibres, El banquer anarquista de F Pessoa, Ostinato rigore d’E de Andrade i Els Negres de Jean Genet Ha estat comissari de diverses exposicions, entre les quals cal destacar “Joan Brossa o la revolta poètica” 2001, la més completa dedicada a l’obra visual i objectual del poeta, presentada a la Fundació Joan Miró Ha tingut cura de l’edició…

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió