Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
John Lydgate
Filosofia
Humanista anglès.
Monjo del monestir de Bury Saint Edmunds, sojornà un quant temps a París Seguint la tradició de Chaucer, la seva obra es basa, en part, en versions d’humanistes italians Fall of Princes de Boccaccio de De casibus virorum illustrium i The Troy-book d' Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne
Antoni Amiguet
Metge.
Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501
Pasqual III
Història
Nom adoptat per l’antipapa Guido da Crema (1164-68).
Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167
Il Guercino
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Francesco Barbieri, pintor italià.
Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni
Antonio Rodríguez Baciero
Música
Pianista i musicòleg espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid fins l’any 1954 Posteriorment ho feu a l’Acadèmia Chigiana de Siena amb Guido Agosti i a Viena amb Paul Badura Skoda, Alfred Brendel i Jörg Demus, entre d’altres S’ha especialitzat en la música espanyola per a teclat, i especialment en l’obra d’Antonio de Cabezón, de qui ha editat diverses partitures i n’ha realitzat nombrosos enregistraments amb diferents instruments de teclat
Eduardo Ogando
Música
Compositor argentí.
Estudià piano amb Rafael González, composició amb Gilardo Girardi i direcció d’orquestra amb Mariano Drago a l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat Nacional de La Plata El 1954 s’establí a Roma, on fou alumne de Goffredo Petrassi i Guido Turchi Entre les seves obres destaquen les Variaciones , per a orquestra 1953, Concierto , per a violí i orquestra, Oda , per a baríton, sobre un text d’E Rostand, i Concertino , per a piano i orquestra
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies i quatre espais on s’hi representen les notes musicals.
El sistema data del s XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts hom n'emprà quatre per al cant gregorià el pentagrama apareix ja en alguns manuscrits del s XIII però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Per a escriure notes fora del pentagrama hom utilitza les línies addicionals o bé la indicació octava alta o octava baixa
escola siciliana
Literatura
Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.
El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès
Jaume Conesa
Lingüística i sociolingüística
Funcionari reial i traductor.
Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari 1351 i després protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós Fou un dels renovadors de la prosa catalana —es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360— El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae 1287 amb el títol Històries troianes publicada el 1906 La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics
Cristóbal Escobar
Música
Teòric castellà.
Molt probablement estudià a la Universitat de Salamanca Fou l’autor del tractat Introducción muy breve de canto llano Salamanca, ~1490-91, la seva única obra coneguda Es tracta d’un dels primers tractats de cant pla difosos mitjançant la impremta L’obra, molt elemental, és de marcat caràcter didàctic i només ocupa vuit pàgines S’hi exposen, molt breument, els principals elements de la teoria i la pràctica del cant gregorià Escobar es basà per a la seva redacció en els criteris d’autoritats com Guido d’Arezzo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina