Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
Miquel Costa i Llobera publica L’agre de la terra
Miquel Costa i Llobera publica L’agre de la terra
Sant Joan o Sant Gervasi de Molins (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Les runes d’aquesta església són situades a prop del mas Molins, dins la parròquia i municipi de Llobera Mapa 330M781 Situació 31TCG742436 Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Torà fins a trobar, havent fet 8 km, un trencall a mà esquerra amb un senyal que indica que la casa Molins és a 0,650 km Havent arribat a la casa, el que resta de l’església es localitza a uns pocs metres, cap a llevant Història Hem pogut localitzar i identificar aquesta església, inèdita, a través de referències documentals La primera és un document de l’any 1097 una…
Josep Llovera Mas

Josep Llovera Mas
© Arxiu Família Llovera
Futbol
Àrbitre de futbol.
Dirigí vuit partits en les primeres quatre edicions de la Lliga 1928-32 i fou internacional El 1926 publicà el llibre Reglamento de Fútbol Asociación , amb totes les regles actualitzades segons la International Board El 1927 estigué uns quants mesos a Cuba organitzant un comitè d’àrbitres i xiulant partits i fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres de Cuba Estigué sempre vinculat al Collegi Català d’Àrbitres, del qual fou president vitalici Professionalment fou joier Estudià l’Escola d’arts aplicades i oficis artístics Entre d’altres és autor d’uns llums decorats per l’abadia de…
Montjuïc
Els jardins de Mossèn Costa i Llobera, a la muntanya de Montjuïc
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (192 m) aïllada del Barcelonès, que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat per un penya-segat produït per una falla que ve des del vessant marítim del Tàber i es prolonga sota l’aigua a l’indret anomenat el Morrot.
En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…
Bartomeu Torres i Gost
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra…
,
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…
Bernat Cifre i Forteza
Literatura catalana
Prosista, poeta i rapsode.
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina