Resultats de la cerca

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la Junta d’Estat…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…

Defensa lateral dret, jugà amb el Club Esportiu Europa 1927-31 i el Múrcia 1931-32 Disputà 29 partits a primera divisió amb l’equip gracienc Formà part de la selecció de Catalunya en un partit contra Castella 1931 Durant la Guerra Civil entrenà el Centre d’Esports Sabadell

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala León El 1998 participà en el Roland Garros…

Fou deixeble de José Aparicio a l’Academia de San Fernando de Madrid Estudià a Roma 1824-27 De retorn a Madrid, on s’establí, fou nomenat acadèmic de San Fernando 1828 Conreà preferentment retrats i temes històrics i mitològics, tractats amb un cert gust romàntic El Museo de Murcia i el Museo Romántico de Madrid guarden una gran part de la seva obra

Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà 1971, posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora 1972 i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics Juntament amb el seu marit, Modest Montoto San Miguel Barcelona, 1939, també professor de la Universitat d’Oviedo, collaborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’…

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872

Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns