Resultats de la cerca

Influït successivament per Hegel, Herbart i Marx, fou catedràtic de filosofia de la moral a la Universitat de Roma 1874, i el 1876 s’uní als socialistes, dels quals esdevingué un dels capitosts Fou la primera figura del materialisme històric a Itàlia Escriví, entre altres obres, Morale e religione 1873, Dell’insegnamento della Storia 1876, Del materialismo storico 1896 i Scritti varii di filosofia e di politica 1906, editada per BCroce

Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i polítiques i les formes de…

Representant de l’estil internacional a França al qual aportà noves solucions de volums i espai Projectà la Villa Hefferlin 1931-32 a Ville d’Avray Illa de França i el grup escolar Karl Marx a Villejuif Illa de França 1932 Després de la Segona Guerra Mundial projectà, a Saint-Denis, la cité Paul Langevin 1947-50, l' unité Colonel-Fabien 1952-60, la cité Paul Éluard 1952-58 i el palau dels esports

Descobrí el surrealisme en l’exposició Fantastic Art Dada and Surrealism al Museum of Modern Art de Nova York, el 1936, al qual s’adscriví des d’aquell moment L’any 1942 conegué el surrealista Marx Ernst, amb qui es casà el 1946 La seva producció, especialment des del 1954, revela un lirisme expressionista en la representació de bacants i ritus amb éssers fantàstics i animals que sedueixen noietes amb les formes dissoltes en llum

Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695

Estudià història i filosofia a Kíev A partir del 1917 fou catedràtic de psicologia i filosofia a Moscou Féu una síntesi de les idees dels pedagogs de l’escola nova amb les de Marx i creà un principi d’educació socialista Volgué impulsar una educació integral i eminentment pràctica Escriví Tasques i mètodes de l’escola nova primària 1917, L’escola del treball 1919 i, en el camp psicopedagògic, Memòria i pensament 1938 i Anàlisi psicològica del record 1940

Llicenciat en llengua i literatura medieval i moderna per la Universitat de Cambridge i doctor en història i literatura d'Espanya per la Universitat d’Oxford, ha estat catedràtic de literatura en instituts de secundària a Londres i, posteriorment, catedràtic de traducció literària a les universitats de Middlesex i East Anglia En aquesta universitat dirigí, del 1998 al 2003, el British Centre for Literary Translation BCLT i fundà la Summer School, adscrita a aquest centre Fou també editor i fundador de la revista de traducció literària In Other Words , i coeditor, amb Susan Bassnett, de The…

Collaborador del centre d’estudis per al desenvolupament de la indústria al Mezzogiorno SVIMEZ des del 1953 fins al 1963, la seva activitat es dirigí fonamentalment a la docència de la política econòmica i de la història de les doctrines, matèria de la qual fou professor a la Universitat de Torí Sota la seva direcció, hom publicà el Dizionario di Economia politica 1956, i és autor d' Il pensiero economico del 900 1961, Corso di Economia politica 1972 i Smith, Ricardo, Marx 1973

Abandonà el catolicisme influït per Nietzsche, Hegel i Marx, i evolucionà cap a un misticisme hinduista La seva obra gira entorn de l’apropament als estats-límit, com el dolor, el plaer o la mort Destaquen els assaigs L’expérience intérieure 1943, La littérature et le mal 1957 i L’erotisme 1957, i les novelles Le coupable 1944, L’abbé C 1950, Le bleu du ciel 1957 i Ma mère 1966 Fou també fundador i director de la revista “Critique” 1946

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843