Resultats de la cerca

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als…

Estudià piano, orgue i teoria a Innsbruck i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena 1927, on fou deixeble de G Adler i R Lach El 1947 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Viena amb un estudi sobre Jacob Stainer Fou membre de la societat per a la publicació de Monuments de la música austríaca 1933, professor de musicologia a la Universitat d’Innsbruck des del 1961 i director de la collecció musical del Ferdinandeum i dels Arxius de Música Folklòrica del Tirol A més fou membre de l’Institut Central de Recerca sobre Mozart Centrà els seus esforços no tan sols en…

Es llicencià en dret 1912 i després estudià musicologia amb G Adler a la Universitat de Viena, on obtingué el doctorat el 1919 i un postdoctorat el 1922, i on fou professor del 1929 al 1945 Fou director de la secció de música de la Biblioteca Estatal de Viena 1918-40 i treballà en el Departament de Cultura de Viena 1940-45 Fou un dels fundadors i directors de l’Institut per a la Investigació de Mozart a Salzburg El 1928 i el 1959 rebé la Medalla d’Honor de l’estat per les seves tasques destinades a potenciar la vida musical vienesa Els seus principals temes d’interès foren la…

Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i baix continu…

WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres…

Es formà al Gonville and Caius College de Cambridge, on estudià música amb Thurston Dart, Charles Cudworth i Patrick Hadley Es doctorà el 1958 Fou professor al Trinity College de Londres 1957-65, crític musical a The Times  1964-81, editor del Musical Times  1967-87 i de la revista musical Gramophone  i editor general de la sèrie Master Musicians des del 1976 També edità  The New Grove Dictionary of Music and Musicians  1980 i fou el responsable d’edicions crítiques d’obres de WA Mozart, JC Bach, L Boccherini i altres compositors Les seves investigacions es centraren principalment en GF…

Després de realitzar els primers estudis musicals al seu país, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra el 1958 Amplià la seva tècnica vocal a París amb Pierre Bernac, i s’especialitzà en lied i oratori Ha cantat amb èxit oratoris de Bach, Händel i Mendelssohn Com a liederista s’especialitzà en Mozart, de qui enregistrà l’edició completa dels seus lieder , i així mateix ho feu amb els de Haydn i Beethoven El 1968 es presentà amb èxit al Lincoln Center de Nova York i el 1973 abordà un dels pocs papers operístics de la seva carrera l’Illia de l' Idomeneo de…

Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams…

A quatre anys començà a estudiar piano i violí posteriorment amplià la tècnica pianística al Conservatori de Milà, on es diplomà l’any 1933 Sis anys més tard guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Després de la Segona Guerra Mundial es presentà amb èxit a Anglaterra i dos anys més tard ho feu als Estats Units Exiliat d’Itàlia el 1968 per un conflicte amb el fisc, es retirà a les muntanyes suïsses De caràcter distant i hermètic, viatjà sempre amb el seu piano, muntant-lo i desmuntant-lo amb motiu dels seus concerts El seu repertori comprengué obres de Bach, Mozart…

Per exemple, la inacabada Missa en do menor KV 427 fou el resultat d’una promesa feta per WA Mozart en el cas de fer realitat el seu desig de casar-se amb Constanze Weber Quan després de llurs noces anà per primera vegada a Salzburg, la promesa havia de fer-se efectiva, però faltaven, com és sabut, bona part del credo i tot l’agnusdei El més probable és que Mozart la fes interpretar el 25 d’agost de 1783 tot afegint-hi fragments d’altres misses per completar el que mancava Representa un interessant cas de missa votiva, en el qual el compositor es fa l’encàrrec a ell…