Resultats de la cerca

Passà pels equips del Vilassar, el Premià, el Manlleu i el Vic, fins que ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1947-49 i disputà 8 partits de Lliga com a davanter Posteriorment jugà al Saragossa 1949-53, el València 1953-54, el Castelló 1954-55, el Lleida 1955-57, l’Arenas de Saragossa 1957-58 i el Fraga 1958-59 Amb el Barça fou campió de Lliga 1948, 1949, de la Copa Llatina 1949 i de la Copa Eva Duarte 1949

Defensa format a l’Igualada HC, debutà amb aquest equip en la màxima categoria i guanyà dues Copes d’Europa 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, dues Lligues 1994, 1995 i una Lliga Catalana 1995 Posteriorment jugà a l’HC Piera 1995-2000, al CP Flix 2000-01 i al CP Vilafranca 2001-06, on es retirà Fou internacional amb la selecció espanyola sub-21, amb la qual guanyà dues Copes Llatines Fou entrenador i coordinador dels equips de base del CP Vilafranca i segon entrenador del primer equip d’aquest club

Format al club Sícoris de Lleida, fou campió d’Espanya juvenil i promesa, i participà en el Mundial juvenil 1999, l’Europeu júnior 2001 i el sub-23 2003 En categoria absoluta fou campió d’Espanya en pista coberta 2003, 2005 i de Catalunya a l’aire lliure 2004 Guanyà la medalla de bronze en els Jocs Iberoamericans del 2004

El 1985 formà part de l’equip organitzador del I Triatló Internacional Ciutat de Barcelona i des d’aleshores collaborà en la consolidació d’aquest esport a Catalunya L’any 1999 fou membre fundador de la Federació Catalana de Triatló, de la qual és gerent i secretari Ha format part del comitè organitzador de moltes competicions, com l’Ironcat, el Triatló de Banyoles i la ITU European Premium Cup de Banyoles 2011 i de les sèries mundials del 2012 Fou director de l’escola estatal d’entrenadors de triatló 1997 Com a oficial de triatló, des del 1986 ha participat com a delegat tècnic i oficial en…

Doctor especialitzat en l’estudi i anàlisi de drogues i fàrmacs en fluids biològics, biomarcadors, detecció d’abús de drogues i control de dopatge, així com en la farmacocinètica i el metabolisme dels medicaments Des del 1991 és membre de la Comissió Mèdica del Comitè Olímpic Internacional, en la qual fou secretari de la Subcomissió de Bioquímica i Dopatge 1995-2003 Forma part de diversos comitès de l’Agència Mundial Antidopatge, de les Comissions Antidopatge de Catalunya i Espanya i d’algunes federacions internacionals Des del 1985 és el responsable del Laboratori Antidopatge acreditat a…

El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada 1969-70 El 15 juliol de…

La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de…

La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició,…

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…

Biografia Estudià les primeres lletres al collegi de la seva ciutat natal Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909 Residí als collegis de Sarrià 1908-14, Sabadell 1914-29 i Vilanova i la Geltrú 1929-31 Nomenat rector del collegi de Sabadell 1931-34, impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932 Davant les lleis de la República que impedien l’…