Resultats de la cerca

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…

Des del 1952 treballà als observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar El 1960 féu la primera identificació òptica d’un quàsar Féu també recerques en el camp de la cosmologia, camp en què determinà, juntament amb G Tammann, un nou valor de la constant de Hubble Als anys seixanta del s XX proposà, juntament amb OJ Eggen i D Lynden-Bell, un model de formació de la Galàxia a partir del collapse d’un núvol de gas protoplanetari, model conegut amb el nom d’ELS per les inicials dels seus autorsFou guardonat, entre d'altres, amb la National Medal of Science 1970, Bruce Medal 1975 i…

Treballà als observatoris d’Hamburg 1919, del mont Wilson 1931 i del mont Palomar, on el 1943, amb l’ajut del telescopi gegant, resolgué en estels el nucli de la nebulosa d’Andròmeda, fet que el portà a establir dos tipus de poblacions estellars població I i població II Determinà que existeixen dos tipus ben definits de Cefeides Aquestes observacions el portaren, el 1952, a corregir la constant de Hubble en la mesura de les distàncies intergalàctiques El 1954 determinà l’origen d’una intensa radiofont en la constellació del Cigne, i explicà la seva teoria sobre l’emissió d’ones…

Autodidacte Començà la seva activitat els anys trenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual  La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de diferents indrets del…

Fundat a l’octubre del 1911, neix d’una escissió de l’Andreuenc Club de Futbol El fundador de l’entitat fou Lluís Montell El 1913 l’equip passà a denominar-se L’Avenç del Sport Amb els anys prengué protagonisme en detriment de l’Andreuenc Club de Futbol 1914-15 Competí en el Campionat de Catalunya, fou campió de primera categoria B 1918-20 i disputà la Lliga de primera categoria A 1920-22 Posteriorment tornà a la categoria de primera B El 1925 es fusionaren els dos clubs de Sant Andreu de Palomar Se’ls van unir també altres clubs de diferents disciplines esportives com l’Esport…

Llicenciada en magisteri, participà en nombroses iniciatives cíviques al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, com ara, la fundació de l’Associació de Veïns 1970, la primera junta del Club Natació Sant Andreu 1971 i el Grup Drets Humans Sant Andreu 1969-79 Regidora a l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC 1979-95, fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona 1998-2004 i presidenta de Cáritas espanyola 2002-04 Fou membre d’institucions i organitzacions diverses Fundació Pere Tarrés 2002, Fundació Olof Palme 2002, Consell Deontològic de la Premsa de Madrid 2004 i…

Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de…

Baró de La Linde Fou intendent de l’exèrcit i del Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que el nomenà membre numerari Féu construir una mina que desembocà en el Rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa 1789 per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons collaboradors de…