Resultats de la cerca

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes tenors del jazz

Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel seu caràcter…

Es distingí com a director de bandes, per a les quals compongué marxes, la més cèlebre de les quals és Stars and Stripes També escriví suites per a orquestra, cançons, etc Fou l’inventor de l' helicó , també conegut en el seu honor com a sousàfon

Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978 Obres principals Administrative Behavior 1947, Organizations 1958, The Shape of Automation 1960, Human Problem-Solving 1972, Models of Discovery 1977, Models of Bounded Rationality 1982, Reason in Human Affairs 1983, Protocol Analysis 1984 i Scientific Discovery 1986

Després d’estudiar a Göttingen i a Oslo, anà als EUA, on exercí la docència i la recerca a les universitats de Harvard 1937-40, Columbia 1940-47 i Princeton 1947-79 Fou president de l’American Astronomical Society 1970-72 i vicepresident de la Unió Astronòmica Internacional 1964-70 Investigà la constitució interna i l’evolució estelar i fou un dels primers científics a dissenyar i utilitzar telescopis espacials per a les observacions astronòmiques Stratoscope I i II Publicà, entre altres obres, Structure and Evolution of the Stars 1958

Anà a París el 1905, on entrà en contacte amb el grup de Montparnasse Amb SMacdonald-Wright creà el sincronisme, moviment abstracte amb connotacions amb l’orfisme D’aquest moment, el més important de la seva carrera, és la Sincronia en verd 1913 El 1946 tornà als EUA, on conreà la pintura figurativa de tema bíblic

Considerat un dels millors jugadors de bàsquet de la història, posseix els rècords de màxim anotador 100 punts i màxim nombre de rebots 55 en un partit Debutà a l’NBA la temporada 1959-60 a l’equip dels Philadelphia Warriors Fitxat el 1963 pels Philadelphia 76ers, i traspassat el 1968 a Los Angeles Lakers, es retirà el 1972 Guanyà dos campionats de l’NBA 1967 i el 1972

Compaginà la seva professió de model publicitària amb petites intervencions en diversos films al principi dels vuitanta Les seves primeres pellícules com a protagonista són, entre d’altres, King Solomon's Mines 1985 i Allan Quatermain and the Lost City of Gold 1987 Es convertí en el sex-symbol femení dels noranta arran de l’èxit de Basic Instinct 1992 Entre els seus treballs posteriors destaquen Last Action Hero 1993, Diabolique 1995, Last Dance 1996, Sphere 1998, The Mighty 1998, Gloria 1999, The Muse 1999, Simpatico 1999, Beautiful Joe 2000, Cold Creek Manor 2003, A Different Loyalty 2004,…

Deixeble dels guitarristes de jazz Charlie Christian i Wes Montgomery, començà la seva carrera professional el 1963 com a instrumentista de diversos grups El reconeixement públic li arribà a mitjan anys seixanta amb la seva personal barreja de jazz i funk lleuger Destaquen les repetides collaboracions amb Quincy Jones, en especial en l’àlbum Give me the night 1980 Ha enregistrat That's right 1996, Standing together 1998, Absolute Benson 2000, All blues 2001 i Irreplaceable 2004, en què combina el gòspel i el flamenc

Inicià estudis de grafisme publicitari, que abandonà per seguir una carrera artística El 1979 s’incorporà a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, i desenvolupà una afinitat amb altres artistes, com Jean Michel Basquiat, que el portà a l’ underground i a la pràctica dels grafits com a expressió d’aquesta cultura La seva obra es caracteritza per la instantaneïtat, per la diversitat d’espais en què s’expressa i pel seu particular llenguatge sígnic i gestual, amb influències com ara la calligrafia japonesa El 1981 féu la primera exposició individual a Nova York, però trobà el suport natural de la…