Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…

Catedràtic de química i de botànica de la facultat de medicina de la Universitat de València 1788-1802, fou un introductor de la química moderna i promogué la construcció d’un nou jardí botànic, avui encara vigent Fou també un dels primers a determinar l’òrbita del planeta Urà És autor dels índexs que acompanyen l’edició del 1773 de les Institutiones Medicae , d’Andreu Piquer

Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort

Deixeble del litògraf Enric Piquer i d’una acadèmia de Gràcia Fou illustrador de la revista La Fama i collaborà també a La Tomasa i a L’Esquella de la Torratxa Ingressà al Cercle Artístic 1911 i a l’Agrupació d’Aquarellistes, on esdevindria soci de mèrit Exposà sovint a Barcelona i conreà sobretot el paisatge i la marina El seu germà bessó Eduard Roig i Enseñat Barcelona 1870 — 1949 fou també aquarellista

Vida i obra Mestre de professió, és escriptor, collabora en la premsa i ha traduït obres literàries Voltaire, Stevenson, Poe, etc i de divulgació científica i sèries de televisió Amb la novella Calidoscopi 1983 aconseguí els premis Andròmina i el de la Crítica del País Valencià del 1984 L’any 1986 publicà Antropologia parcial i L’últim roder , que li atorgà una gran popularitat A més, ha publicat, entre d’altres, les novelles Som irrepetibles 1987,  Cendres de seductor 1987,  Aldebaran 1988, Rapsòdia 1992, Manuscrit de mossèn Gerra 1993, L’enviat 1997, premi Enric Valor 1996, Les potències de…

Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas 1744-52, La verdad acrisolada Disertación apologética teológica místico-dogmática 1753 i diverses cartes polèmiques contra…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier…

Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador

L’església parroquial de Llorenç, que fou construïda el 1593, en origen era dedicada a Santa Maria com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta, bé que més tard foren declarats patrons del poble sant Abdó i sant Senén, les imatges dels quals foren collocades a l’altar major Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada A l’entrada de la part vella del poble hi ha una creu de terme de 8,20 m d’alçada, molt erosionada Recull…

L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès Bertran de…