Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1877 i afiliat al partit conservador, ocupà, entre altres càrrecs, la presidència de la diputació 1914-15 i l’alcaldia 1907 i 1917 de València Collaborà a Las Provincias —sovint amb el pseudònim Yola — i al seu almanac, on dirigí la secció arqueològica, a El Archivo i a d’altres publicacions locals Nomenat cronista provincial 1891, collaborà activament en la fundació 1914 del Centre de Cultura Valenciana, del qual fou degà 1915-24 Fou membre de les acadèmies de Sant Carles, de San Fernando i de la Historia, de Lo Rat-Penat, i director del Museu de Belles Arts Escriví sobre…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

Assolí el grau de batxiller en jurisprudència de premi l’any 1853 i el grau en filosofia També es llicencià en jurisprudència amb el premi extraordinari l’any 1855 Exercí com a advocat a València, i el seu despatx fou un dels més concorreguts per la fama que assolí La seva afició a la història el dugué a investigar en diversos arxius, particularment a l’Arxiu Municipal de València, i a fer treballs de camp Fruit de les seves investigacions destaquen, entre d’altres Recuerdos de Sagunto hoy Murviedro y descripción de su antiquísimo teatro 1865, Guía del viajero en el desierto de Las Palmas…

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà…

Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de “La Dulzaina” 1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la “Revista Balear” 1872-74 i del “Museo Balear” 1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals,…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb…

Vida i obra Estudià dret a València i exercí de periodista, fou director del diari “Las Provincias” 1949-58 i, posteriorment, fundador i director de diverses publicacions sobre economia Com a assagista, publicà treballs de contingut polític, històric i cultural d’àmbit valencià, amb títols com Alma y tierra de Valencia 1941, Don Jaime el Conquistador, primer César hispánico 1945, El tradicionalismo de un republicano Vicente Blasco Ibáñez 1962 i Els nostres menjars 1978 El 1955 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de València amb el poema Arbres Quant a la producció teatral,…

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Collaborà a “Las Provincias”, “El Vers Valencià”, “Pensat i Fet”, “L’Altar del Mercat”, “Glorieta”, “Sicània” i “La Marina” També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuit-…

Adoptà la marca comercial Vocente Té el seu origen l’any 1910 amb l’aparició del diari “El Pueblo Vasco”, que posteriorment es fusionà amb “El Correo” L’empresa anà adquirint diferents diaris, entre els quals el “Diario Vasco” el 1948 Amb l’adquisició del “Diario Montañés” 1984 inicià l’expansió fora del País Basc que emprà la societat Corporación de Medios de Comunicación Social COMECOSA per tal d’emparar-se successivament de capçaleres d’àmbit provincial “La Verdad”, “Hoy” i “Idealn 1988 “Sur” 1990 “La Rioja” 1993 “El Norte de Castilla” 1994 “El Comercio” 1995 i “Las Provincias…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls…