Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Federació Republicana Socialista de l’Empordà
Partit polític
Organització federal comarcal vinculada al Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines.
Es constituí a Figueres l’11 de maig de 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l’Alt Empordà Liderada per Josep Puig Pujades i Marià Pujolar, basà el seu programa en la llibertat nacional, la democràcia i el progrés social La Joventut Nacionalista Republicana era presidida per Alexandre Deulofeu El 1931 s’adherí collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El seu portaveu fou Empordà Federal
Esteve Barelles
Literatura catalana
Prosista.
Historiador i religiós dominicà, publicà Centuria, o Historia de los famosos hechos del gran conde de Barcelona don Bernardo Barcino Barcelona 1600, llibre dedicat a la Diputació de Catalunya Tot i que l’autor el presenta com un relat verídic i amb pretensions històriques, en afirmar que el trobà entre els papers d’un rabí de Montblanc anomenat Capdevila, en realitat és una història fabulada Fou combatuda amb duresa per alguns historiadors, com ara Jeroni ↑ Pujades
Pere Joan de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Germà de Joan Berenguer i nebot de Guillem de Masdovelles casat amb Isabel, filla de Lluís de Vilafranca, senyor de les Pujades Castellví de la Marca És autor de sis composicions conservades en el Cançoner dels Masdovelles i el Cançoner d’obres enamorades de París una cobla en resposta a Joan Berenguer, dues cobles esparses, una poesia de tema moral i dos maldits Bibliografia Archer, R 1994 “L’obra poètica de Pere Joan de Masdovelles” Els Marges , 49
,
Josep Maria de Grau i Codina
Literatura catalana
Editor.
Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme
Moto Club Manresa
Automobilisme
Motociclisme
Club motociclista i automobilista de Manresa.
Fundat el 1946, entre les proves que ha organitzat destaquen una prova puntuable per al Campionat del Món, vint-i-una per als Campionats d’Espanya i més de cent per al Campionat de Catalunya Al final dels anys 2000, centrava la seva activitat en les proves automobilístiques de muntanya Pujades en Costa, rallis de clàssiques motos i cotxes, motocròs, enduro i excursions culturals El 2012 tenia més de 300 socis i noves disciplines, com les minimotos o la moto turística
Venècia activa el sistema de dics antiinundacions
A causa del temporal Alex, que fa estralls al nord d’Itàlia, la ciutat de Venècia posa en funcionament amb èxit el sistema de dics MOSE per contenir les pujades del nivell del mar, cada cop més freqüents El conjunt de 78 barreres mòbils al llarg d’1,5 km de les aigües costaneres, inaugurades el 10 de juliol, es van projectar el 2003, però les pràctiques corruptes i els ajornaments constants en van posposar reiteradament la posada en marxa
Casal dels Països Catalans de Toronto
Entitat cultural constituïda el 1977 a Toronto (Canadà).
Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”
Girard de Rosselló
Història
Personatge llegendari basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13).
Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells
Pere Bernat d’Olesa i Rovira
Metge.
Fill de Jaume d’Olesa i Pont, estudià filosofia, matemàtiques i medicina a les universitats de Pisa 1490-95, Montpeller i Lleida El 1497, ja doctor en arts i medicina, s’establí a València, on fou nomenat diverses vegades “examinador de metges” El 1532 aparegué, pòstumament, la seva Summa totius philosophiae et medicinae , exposició sistemàtica de la filosofia natural, la biologia i la medicina des d’una perspectiva atomista El 1536 fou reeditada amb l’addició del tercer tractat, transcrit pel seu deixeble Francesc Pujades
comtat d’Anna
Història
Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d’Anna (Canal de Navarrés).
Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina