Resultats de la cerca

Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure en una petita cadira El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món

Doctor en els drets civil i canònic, professor de l’estudi general de Barcelona i advocat general del fisc al Principat de Catalunya És autor d’una introducció erudita i encarcarada al volum primer de les Decisiones de Bonaventura de Tristany i Bofill-Benac 1686

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…

Estudià a la seva ciutat natal amb Andrés Requena i Oguís Negrette Tocà la trompeta i la flauta en diverses bandes militars i, més endavant, fou director assistent de la banda militar de Santiago de los Caballeros, a la República Dominicana El 1923 ingressà a la Banda Municipal de Santo Domingo com a tubista i a partir del 1932 fou contrabaixista de l’orquestra de la Sociedad de conciertos de Santo Domingo, càrrec que ocupà fins el 1941 Músic inscrit en el nacionalisme, entre les seves composicions cal destacar obres per a orquestra, com ara la Sinfonía en do menor , la Suite folklórica o la…

Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix continu, i d’uns Villancicos…

Contemporani de Joaquim Blume, fou subcampió d’Espanya en la barra i tercer en la general 1953 En els Campionats de Catalunya fou subcampió en la barra 1953, 1954 i tercer en la general individual 1953

Ala pivot conegut com Fali , formà part de l’ Indústries García de Santa Coloma de Gramenet  durant tota la seva carrera esportiva És l’únic jugador del club que té retirada la samarreta, amb el dorsal número 6 Debutà amb el primer equip la temporada 1980-81 i es retirà el 1992 La temporada 1985-86, el club es proclamà campió de Catalunya i ascendí a primera divisió estatal, i la següent guanyà el Campionat d’Espanya i pujà a la divisió d’honor Formà part de la selecció espanyola i participà en el primer Campionat del Món FIFA Guanyà dos campionats estatals amb la selecció catalana Fou…

Corria per a la marca catalana Autocicles Díaz i Grilló DyG, amb la qual quedà segon a la segona edició del repte Barcelona-Madrid del 1916 Aquest mateix any, guanyà la primera edició de la Volta a Catalunya en categoria d’autocicles

Vida Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València La seva música fou molt influïda per l’estil de J Haydn Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers compositors de l’…

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio