Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
esteperola
Esteperola
Ghislain18 (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles linears, semblants a les del romaní, de flors blanques en cimes terminals i de fruits capsulars.
És una planta característica de la brolla de romaní i bruc d’hivern
marquesat de Llançol
Història
Títol concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet.
El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet Ha passat als Díez de Rivera
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla…
comtat de Casal
Història
Títol concedit el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova
, per la seva participació en l’acció militar de Casale de Monferrato (Piemont).
Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…
Il Romano
Pintura
Nom amb què és conegut Girolamo Romani, pintor italià.
Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil
marquesat de Santdionís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 al general de batalla Josep de Camprodon i de Santdionís.
Passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
comtat d’Alcubierre
Història
Títol concedit el 1909 amb la grandesa d’Espanya a Pilar de Sentmenat i de Patiño.
Ha passat als Escrivà de Romaní, comtes de Sástago
marquesat de Monistrol d’Anoia
Història
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí
.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell