Resultats de la cerca

Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla Bley El seu…

Professor de la universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany, sovint reeditat

Centrecampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Deportivo de la Corunya Durant tres temporades 1954-57 jugà 42 partits a primera divisió i marcà 5 gols Posteriorment marxà al Granada 1957

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 2002-05 procedent del Newell’s Old Boys argentí Jugà 111 partits a la primera divisió i aconseguí 26 gols amb l’Espanyol Fou campió del món sub-20 amb la selecció argentina 2001 i disputà 41 partits amb l’absoluta, amb la qual participà en dues Copes del Món 2006, 2010

Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou seleccionador de l’…

Fou campió de la Supercopa sud-americana 1997, del Torneo Apertura 1996, 1997, 1999 i del Torneo de Clausura 1997, 2000 amb el River Plate, i jugà amb la selecció argentina 18 partits Arribà al Futbol Club Barcelona el 2001, i en fou el porter fins el 2004 Fitxà pel Múrcia 2003-04 i pel Deportivo Alavés 2004-08 Jugà un total de 69 partits a la primera divisió espanyola

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

Durant la dècada de 1940 fou la millor tennista de l’Argentina i guanyà nombrosos torneigs internacionals Fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions 1957, 1958 i de dobles en una 1959, juntament amb M T Vilarnau També fou campiona d’Espanya individual 1957 El principal estadi de tennis de Buenos Aires duu el seu nom

Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves generacions d’…