Resultats de la cerca

Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada

Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona…

Començà practicant l’atletisme com a corredor de mig fons Als anys cinquanta s’inicià en l’handbol, i competí pel GEiEG i la Unió Atlètica Sant Gervasi Fou campió de Catalunya 1950 i quatre cops internacional

Sempre a les ordres d’Octavi Rosés, assolí un títol català de salt de llargada a l’aire lliure 1983 i un en pista coberta 1985 També fou internacional amb la selecció estatal S’especialitzà en medicina esportiva i exercí de metge al Club Bàsquet Sant Josep de Girona 1990-2008 i al Girona Futbol Club 2008-10

Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi dela història local Feu amistat…

Es formà a l’hospital de Vic 1988-93 i a l’Escola de Medicina de l’Esport de la Universitat de Barcelona 1990 Des del 1991 treballa al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès, del qual és cap de servei de l’àrea de medicina de l’esport L’any 2005 entrà en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona Les seves àrees d’interès han estat l’atenció mèdica i la prevenció de les lesions esportives, especialment en els atletes en creixement

Després de jugar a les categories inferiors de diferents equips de Badalona CA Cultural, CP Sant Josep i Ademar de Badalona, la temporada 1987-88 s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres, primer com a anotador i posteriorment com a àrbitre Després de passar per diferents categories debutà a l’ACB el 1996 fins a la temporada 2011-12 havia arbitrat més de cinc-cents partits Internacional des de l’any 2001, ha dirigit diverses fases finals de la Copa del Rei i del play-off pel títol de Lliga ACB També és professor de regles de joc al Comitè d’Àrbitres de la federació catalana

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en diverses classes de vela lleugera com optimist o laser, en surf de vela i en creuer Entre el 1985 i el 1987 formà part de l’Equip Promeses Caixa de Barcelona amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També formà part de la selecció catalana de surf de vela de divisió II i de vela en classe laser Com a regatista de creuer guanyà un subcampionat d’Espanya i un Campionat de Catalunya 2010 a bord del Comet@ L’any 1995 assumí la direcció dels Centres Nàutics Esportius del CAR de Sant Cugat

Pioner de l’handbol d’onze a Catalunya Extrem ambidextre, jugà al SEU de Barcelona fins el 1950 El mateix any arribà a un acord amb el RCD Espanyol per a fer una secció d’handbol, però no prosperà i amb alguns companys creà una secció a la UA Sant Gervasi També jugà al FC Júnior i al FC Barcelona Fou testimoni de l’extinció de l’handbol d’onze i del naixement de l’handbol de set Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1955 i tres d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou internacional cinc vegades amb la selecció espanyola d’handbol d’onze, amb la qual jugà el primer…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’…