Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
Frederic I de Brandenburg
Història
Elector i marcgravi de Brandenburg (1417-40) i burggravi de Nuremberg (Frederic VI) (1398-1440).
Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat
Carles IX de Suècia
Història
Regent i rei de Suècia (1607-11).
Fill tercer de Gustau Vasa, combaté el seu nebot Segimon, rei de Polònia i hereu del tron suec a la mort de Joan III 1592, amb l’ajut del poble suec, hostil a un rei catòlic El vencé a Stångelro 1598, però no fou coronat fins el 1607, per l’oposició de la noblesa Sostingué guerres poc afortunades amb Polònia 1605, amb Rússia i amb Dinamarca 1611 Desenvolupà la indústria metallúrgica i fou un acèrrim defensor del protestantisme
Báthory
Família catòlica hongaresa, hostil als Habsburg, que data almenys del s XIII.
Diversos membres foren prínceps de Transsilvània Cal destacar-ne Esteve I de Polònia 1533-86, príncep de Transsilvània 1571, que fou elegit rei de Polònia 1575 El seu nebot, Segimon I de Transsilvània 1572-1613, príncep de Transsilvània, practicà una política de balanceig entre Àustria i Turquia A Elisabet Báthory 1560-1614, neboda del rei Esteve I de Polònia, foren atribuïts crims de vampirisme Els seus còmplices foren cremats vius, i ella fou condemnada a presó perpètua
Andreu de Biure
Història
Cavaller i diplomàtic català.
Participà en la guerra de Sardenya el 1411 tornà a Catalunya per tal d’aconseguir que Joan de Corbera fos nomenat lloctinent d’aquella illa Alfons el Magnànim li confià diverses missions diplomàtiques entre altres, el 1433 fou enviat a l’emperador Segimon per tal d’obtenir-ne la continuació del concili de Basilea Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona
Frederic III
Història
Emperador romanogermànic (1452-93), rei de Germània i de Romans (Frederic IV) (1440-86), duc (Frederic VII [V]) (1439-44) i arxiduc (1463-93) d’Àustria i duc de Caríntia i Estíria (1435-44).
Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria
Jagellons
Història
Dinastia lituanopolonesa que dominà una bona part de l’Europa oriental durant els segles XIV-XVI.
Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572
Albert II
Història
Emperador romanogermànic (1438-39), duc d’Àustria (Albert V; 1404), rei d’Hongria (1437) i de Bohèmia (1437).
Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia
Basili IV de Rússia
Història
Tsar de Rússia, de la família dels Šujskij.
Després d’haver ajudat a la usurpació del tron pel fals Demetri juny del 1605, en caure aquest es proclamà tsar Fou un instrument dels boiars, fet que originà la primera revolta camperola de la història de Rússia També els cosacs es rebellaren, i aparegué un nou fals Demetri L’anarquia del país esdevingué total Basili demanà l’ajut de Carles IX de Suècia això determinà que Segimon III de Polònia envaís Rússia i obligués a abdicar Basili IV, que fou deportat a Polònia
Miquel de Perellós
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon
Demetri
Història
Usurpador del tron rus (1605-06).
D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina