Resultats de la cerca

Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…

Formà un municipi que abans del 1929 fou agregat al d’Alins

A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada, es troben al barri de Sant Pere Fou una església dependent del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles Es documenta des de l’any 972, que Ramon llegà una peça de terra a l’església de Sant Pere situada a la villa de Ger L’any 978 el comte Borrell I d’Urgell donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un mas situat a la villa de Ger i també l’església de Sant Pere fundada en aquell mas La vinculació de Sant Pere de Ger a Sant Serni, com a cella monàstica, es comprova en l’acta de consagració del monestir de Tavèrnoles de l’any 1040 La…

Situació A la casa de Can Serni del poble d’Estamariu, pot veure’s encara l’arrencada de l’absis d’aquesta antiga església ECSA - F Tur L’antiga església de Sant Serni era situada a la casa coneguda avui com Can Serni, a l’entrada del poble d’Estamariu, que fou construïda en el mateix emplaçament i aprofitant, possiblement, materials de l’antiga església JAA-MLlC Mapa 35-10216 Situació 31TCG785926 Història Les referències documentals que es coneixen de l’església de Sant Sadurní d’Estamariu es redueixen a dos documents En el primer, de l’any 893, en la venda d’una terra a la vila d’Estamariu…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del monestir, figurava…

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant…

Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes condicions