Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
Les fitolacàcies
És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm de moro, és…
tió
Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.
art dels francs
Història
Art desenvolupat pel poble franc.
De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del món irlandès…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va…
pollís
Botànica
Agronomia
Rebrot perjudicial que surt a la soca o a una branca vella d’un arbre.
calabroa
Silvicultura
Cavitat a la soca d’un arbre, per exemple quan se’n podreix la fusta.
arbre bessó
Dit de l’arbre la soca del qual es bifurca, trifurca, etc, arran de terra.
La veritat oculta
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987; ficció de 96 min., dirigida per Carles Benpar.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmsclot Josep Gimeno, Barcelona, Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders GUIÓ CBenpar, JGimeno FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Pazos, Balter Gallart decorador MUNTATGE Emili Ortiz MÚSICA Frederic Mompou, Carmen Bravo pianista SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Adrià, Massaguer, Alexandra Bastedo Agnès, Héctor Alterio Alfons, Assumpta Serna Roser, Ferran Rañé el secretari Gals-worthy, Ovidi Montllor i Constantino Romero els lladres,…
cassola
Folklore
Basament d’un castell format pels baixos reforçats pels crosses i els agulles, anomenat també soca
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina