És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres. Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades. Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres. Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper. Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà: Phytolacca americana i Ph. dioica. La primera, el raïm de moro, és una herba fins de 2 m d’alçada, amb grans fulles enteres i tiges rogenques, que s’ha naturalitzat als indrets oberts però frescals de moltes comarques mediterrànies, tret de les més eixutes: vores de camins i de sèquies, voltants dels pobles, etc. Com el seu nom ja fa pensar, produeix un raïm, simple i erecte, de petites baies gairebé negres, font d’un colorant de color vinós intens utilitzat en altre temps per a tenyir el vi artificial. De port ben diferent, la bellaombra (Ph. dioica), és un arbre de jardineria que es pot fer força gran. Té la soca potent i nuosa, tabular. Hom l’anomena bellaombra per la seva capçada ampla, de fulles perennes, grosses i coriàcies.