Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Calvià
Calvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem de ponent de la serra de Tramuntana.
Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha…
Santa Magdalena de la comanda del Temple (Aiguaviva)
Art romànic
Aiguaviva tingué un establiment de l’orde del Temple, de poc o gens interès des del punt de vista casteller, ja que des del seu origen fou una mansió agrícola Encara avui subsisteix amb el mateix servei al mas conegut per la Casa del Temple o el Temple Sofrí notables reformes als segles XVI i XVII De la fàbrica primitiva es conserva la porta principal, sobre la qual hi ha esculpit un escut partit en dos quarters i a sota una inscripció gòtica, illegible de fa anys Bé que l’orde del Temple tingué inicialment una funció exclusivament militar, cal considerar la casa d’Aiguaviva una colònia…
Esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…
el Cardener
El Cardener a la sortida del pantà de Sant Ponç
© Fototeca.cat
Riu
Riu dels Prepirineus, el principal afluent del Llobregat (té 90 km de curs i un cabal mitjà de 6,5 m3 per segon), que escorre les aigües de les serres de Port del Comte i del Verd, el serrat de les Comes, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…
Josep de Margarit i de Biure

Josep de Margarit i de Biure. Reproduccio d’un gravat francès de l’epoca, de la col·leccio del Sr Moline.
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls abril del 1641 Nomenat governador de…
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
Ollers
Poble
Poble del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà), a la dreta del riu de Vallverd, davant la confluència amb el riu d’Anguera.
La seva església parroquial Santa Maria depèn de la de Barberà El lloc és esmentat ja al s XI El castell d’Ollers , esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers
Castell de Montbrió de la Marca (Sarral)
Art romànic
Segurament aquesta fortalesa degué bastir-se a mitjan segle XI, atès que el lloc de Montbrió ja existia vers l’any 1073, quan el comte Ramon Berenguer I concedí a Udalgar Ramon la quadra de Bufalla més endavant Vallverd, dins el castell de Montclar, perquè hi bastís un castell Entre els límits de la quadra que descriu el document s’esmenta el terme de Montbrió El 1075 el comte Ramon Berenguer I cedí a Ramon Arnau el castell de Montbrió Al segle XII la fortalesa de Montbrió era senyorejada per Guillem Dalmau de Cervera, el qual en fer testament la llegà al seu net, Guerau de Jorba…
Santa Maria de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular, l’únic element visible de l’edifici original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble de Calladrons, situat a 625 m d’altitud, a la solana d’un serrat que domina per l’esquerra la vall del Riu Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG953612 Per a arribar-hi partint de Benavarri s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció a Lleida, i, després d’haver fet uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera local asfaltada que mena a Calladrons JAA-JBP-MLIR Història Segons es pot…
Almassor
Llogaret
Llogaret i antic terme rural del municipi de Penelles (Noguera), situat al pla d’Urgell, vora el poble de Vallverd (del terme d’Ivars d’Urgell), a la parròquia del qual fou adjudicat.
Formà municipi amb Bellestar unit al de Penelles al s XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina